Tots tenim un Dakar a la vida

El passat 5 de juny, vaig tenir l’honor de poder presentar l’Isidre Esteve, nascut a Oliana (Lleida) en 1972, en el marc de la Jornada Anual Club Tennis Lleida-Esade Alumni, celebrada al nostre Club. Puc comentar amb tota sinceritat que tots els assistents que hi érem vam sortir molt impactats. En tot moment, el pilot va demostrar la seva força interior, el seu esperit lluitador, amb dignitat i coratge (ningú construeix una cosa gran sense enfrontar-se a la por) i, sobretot, la seva voluntat: “Amb el cor per motor i la determinació com a benzina, Isidre ens ensenya que la voluntat pot més que qualsevol obstacle i és més forta que l’adversitat”. Vam escoltar unes paraules plenes d’optimisme, humilitat i resiliència, com correspon a un esportista d’elit i un referent humà “capaç de transformar l’adversitat en oportunitat, el dolor en força i la superació en un missatge de vida”.

La seva conferència va discórrer entre la seva carrera esportiva i sobretot en la seva discapacitat; però sobretot va destacar especialment la necessitat de disposar d’una bona actitud davant de la vida, “la vida és actitud, i l’actitud és l’únic que depèn exclusivament de tu”. “No puc moure les cames, però puc moure el món amb la meva actitud”. Espectaculars frases que de forma contínua ens va anar regalant. En el 2007, un accident el va deixar paraplègic i en cadira de rodes, i amb una serenitat admirable va comentar: “Ara haurem de fer-ho diferent, però ho farem igualment”, i va afegir: “Vull que em coneguin no per allò que em falta, sinó pel que soc capaç de fer”. Després del succés i amb voluntat de ferro, va canviar la moto de dos rodes pel cotxe adaptat de 4 rodes; i torna de nou al Dakar, al límit, al desert, allà on només arriben els més valents. Com ell mateix reconeix, “quan el cos cau, l’ànima pot aixecar-se més alta que mai”.

Davant d’accidents d’aquesta gravetat, a vegades un es pregunta de quina forma hauríem reaccionat nosaltres si haguéssim estat al seu lloc. Segurament abaixant els braços, desmoralitzats, desmotivats, deprimits o bé menjant-nos contínuament el cap. Isidre no va agafar el camí fàcil de la queixa, de les excuses, la rendició, sinó el de l’acció, la lluita, reinventar-se com a pilot de ral·lis, continuar corrent el Dakar i transformar-se en pilot de la seva pròpia vida. Gràcies, Isidre, per ensenyar-nos que rendir-se mai no és una opció. Com ell mateix diu, “el pitjor no és quedar-se en cadira de rodes, el pitjor és quedar-se sense il·lusions”. “El límit no és la cadira, és la ment de cadascú”. Les frases el defineixen a la perfecció: “No importa què t’ha passat, importa què fas amb el que t’ha passat”. “Hi ha dues maneres de viure un problema: rendir-te o plantar-hi cara”, i Isidre va triar la segona.

A més de córrer amb la seva Fundació, col·labora per millorar la qualitat de vida de les persones discapacitades i fomentar l’esport adaptat. En aquest sentit, faria un prec a les Administracions i els mitjans de comunicació, amb l’objectiu que assumeixin i donin visibilitat a les històries com la d’Isidre, amb la finalitat de potenciar l’esport inclusiu i que, aquest, no sigui una excepció, sinó la norma general. Que l’excel·lència no exclogui cap persona, ni cap voluntat. Que la superació no sigui un simple eslògan, sinó una manera de fer política. La societat i els polítics tenen l’obligació de “preparar un terreny on ningú no hagi de lluitar sol per arribar a la línia de sortida” (Isidre). La discapacitat no és un punt final, sinó una coma.

La vida d’Isidre és una contínua lliçó i ens ensenya que les adversitats poden convertir-se en motors de canvi, que el límit està molt més enllà del que pensem i que amb esforç, fe i suport tot és possible.

Des del CTLleida volem deixar constància pública del nostre reconeixement profund, agraïment i admiració. Per la seva trajectòria, generositat i per l’exemple que representa per a tothom.

Per a Isidre, el Dakar ha estat el seu desert i la seva escola de vida, perquè els veritables campions no són els que arriben primer, sinó els que mai deixen de lluitar. Gràcies per donar-nos la possibilitat de conèixer-te. En alguna ocasió durant la vida, tots passem per algun Dakar.