El problema dels patinets
Cap de l’Oposició a la Paeria
A Lleida, n’estem farts. Cada dia, veïns i comerciants alcen la veu per denunciar una problemàtica que s’ha convertit en una autèntica preocupació ciutadana: l’ús inadequat dels patinets elèctrics. I no és una exageració. A diari veiem com aquests vehicles circulen a gran velocitat per voreres, espais de vianants, carrers comercials i zones escolars sense cap mena de respecte per les normes ni per la seguretat dels altres.
Els patinets elèctrics han deixat de ser una alternativa sostenible per convertir-se, massa sovint, en un perill latent per a la seguretat a la nostra ciutat. I, tot i que molts usuaris en fan un ús correcte i adequat, molts d’altres no. Em dirigeixo, precisament, a aquells que creuen que el carrer és una autopista per als patinets.
Des del PP Lleida ho diem alt i clar: ja n’hi ha prou. Les sancions actuals no són dissuasives. Les mesures vigents són insuficients. La permissivitat institucional ha generat una sensació d’impunitat total entre molts usuaris d’aquests vehicles. Cal posar ordre, i cal fer-ho amb urgència.
Les dades ho confirmen. Només cal fer una ullada als titulars recents per veure que les sancions als conductors de patinets s’han disparat, però això no ha anat acompanyat d’un canvi de comportament real. Circulació sense casc, menors d’edat conduint, patinets amb dues persones a sobre, ús de telèfon mòbil mentre es condueix, incompliment de semàfors i, el més preocupant: una absoluta manca de respecte cap als vianants, especialment les persones grans, amb mobilitat reduïda o famílies amb infants.
Com a ciutat, no podem tolerar aquesta situació més temps. No només per una qüestió de seguretat, sinó també per respecte als que sí que compleixen les normes. Perquè sí, hi ha usuaris de patinets que circulen correctament, que respecten els límits de velocitat i les normes de convivència. Però la manca de control fa que aquests siguin una minoria invisible davant l’allau d’incívics. Els comerciants del centre i dels barris ens traslladen constantment la seva preocupació. També ho fan els vianants. Parades improvisades de patinets que bloquegen accessos, clients que pateixen ensurts o, directament, accidents davant els seus establiments, i una sensació general de descontrol que perjudica el comerç local i la imatge de la ciutat.
No és just que, mentre es demana als comerços que compleixin normatives estrictes, es permeti als usuaris de patinets circular de manera temerària sense conseqüències reals.
Els veïns viuen amb por i sortir al carrer amb tranquil·litat s’ha tornat una gimcana. Les voreres, en lloc de ser segures, semblen circuits de curses. La ciutat s’ha rendit als patinets, i això ha de canviar.
Des del PP de Lleida proposem un pla de xoc immediat i contundent. En primer lloc, una revisió a fons de l’ordenança municipal de mobilitat, amb l’objectiu de restringir clarament la circulació dels patinets elèctrics a la calçada i carrils bici, prohibint-ne explícitament el pas per voreres i zones de vianants. En segon lloc, proposem més controls i presència policial, amb sancions realment dissuasives: multes més elevades i retirada del vehicle en cas de reincidència. I, a més, una campanya de conscienciació i difusió de les pràctiques correctes en la circulació amb patinet.
I què fem amb la responsabilitat civil en cas d’accident? Perquè no pot ser que, en cas d’accident, la víctima es quedi desemparada mentre el responsable marxa impune.
El futur de la mobilitat pot ser sostenible, però mai en detriment de la seguretat ni del civisme. Lleida mereix una ciutat ordenada, segura i amb normes clares. Els patinets elèctrics han de conviure amb responsabilitat amb vehicles i vianants, i això requereix un Ajuntament valent que escolti i actuï sense complexos.
El silenci institucional és complicitat. Des del PP de Lleida no ens quedarem de braços plegats. Estem al costat de la ciutadania i exigirem al govern municipal que passi a l’acció. Perquè Lleida no pot esperar més. Perquè la convivència, la seguretat i el respecte han de tornar a ser la norma, i no l’excepció.