Quan retallar és desfer camí

El curs 2020-2021 el Departament d’Educació va posar en marxa un programa temporal que, per primer cop, incorporava educadors socials, integradors socials i tècnics d’educació infantil als centres de més complexitat del nostre país. No era cap caprici: era una resposta a la realitat de molts barris i escoles, on la situació socioeconòmica i cultural de les famílies fa més difícil garantir l’equitat. El programa va néixer per donar suport real a equips docents i per fer possible i efectiva una tasca titànica: acompanyar infants i adolescents que pateixen vulnerabilitats múltiples i prevenir l’abandonament escolar.

Ara, només cinc anys després, el govern d’Illa ha decidit retallar un 25% aquests recursos. Passar de 85 a 60 educadors socials i de 340 a 240 integradors socials no és una dada tècnica: és una decisió política que posa en risc tot el camí fet fins ara. Una decisió que, a més, arriba en un moment de màxima complexitat, quan la pobresa infantil no baixa, amb les aules amb la màxima complexitat i quan la pressió emocional i social sobre alumnes i famílies és més gran que mai.

No és la primera vegada que passa. Tenim massa presents encara els anys de retallades en serveis públics i els estralls que van suposar en salut, en educació, en drets i que van afectar especialment en l’augment de la segregació i en l’oblit dels centres més vulnerables.

El 2012 es van perdre programes d’acompanyament i reforç que no es van recuperar fins molts anys després. I sempre, sempre, quan es retalla, és l’alumnat més fràgil qui en paga les conseqüències. Ara correm el risc de repetir la història: perdre professionals que han demostrat la seva utilitat i la seva necessitat.

Perquè aquests educadors i integradors socials no són un recurs accessori. Són claus als equips docents. Fan de pont amb les famílies, gestionen conflictes, treballen la convivència, acompanyen en moments crítics, obren camins d’inclusió i participació. Sense ells, molts mestres i professors tornen a quedar sols davant situacions que no són sols pedagògiques, sinó socials i emocionals.

Revertir aquesta retallada no és només una reivindicació des dels col·lectius socials. És una qüestió de model educatiu i de país. Ens interpel·la a totes les institucions i a la ciutat sencera. Si volem un sistema que garanteixi de veritat l’equitat i la igualtat d’oportunitats, necessitem consolidar la presència d’aquests professionals a l’educació pública. No com a programes temporals que depenen del pressupost, sinó com a figures estructurals, reconegudes i dotades dels recursos necessaris.

És per això que des d’ERC hem presentat un prec al ple de setembre de l’Ajuntament de Lleida per demanar que la Paeria es posicioni contra les retallades, que insti la Conselleria a rectificar, que es garanteixi la continuïtat de tots els professionals i que s’obri la porta a estructurar definitivament aquestes figures dins el sistema educatiu.

Perquè el futur de molts infants i joves depèn d’aquest suport. Perquè quan es retalla aquí, no només es redueix una partida: es desfà camí, es trenquen vincles i es posen en risc oportunitats de vida.