Abaixar impostos, gestionar millor

A ningú li agrada pagar impostos. Però el que de veritat molesta és pagar molt i veure com la ciutat empitjora. Ser una de les capitals amb l’IBI més alt i, alhora, veure una Lleida més bruta, més fosca, més insegura i més descuidada. La gent ho diu clar: paguem massa pel que rebem.

Des de Junts per Catalunya a Lleida també ho compartim. Pagar més no vol dir viure millor. La fiscalitat ha de servir per millorar la vida de la gent, sense ofegar-la. Per això des de l’inici d’aquest mandat hem proposat la rebaixa de la pressió fiscal. En tres anys, hem aconseguit reduir l’IBI un 4%: un 2% amb les ordenances del 2024 i un altre 2% amb les del 2026. L’IBI és l’impost més important que paguen els ciutadans i, durant massa temps, només ha anat pujant. Nosaltres ho hem volgut revertir, amb responsabilitat i sense discursos buits. Aquesta reducció representa més de dos milions d’euros i, tot i això, l’Ajuntament continuarà prestant els mateixos serveis.

Sovint es contraposa la rebaixa de l’IBI amb la pujada de la taxa d’escombraries. És cert que aquesta taxa ha augmentat, com a tot arreu per mandat europeu, i menys que en els nostres municipis propers. Però el que no s’explica és que aquesta pujada no ha estat igual per a tothom. Durant dècades, Lleida es dividia en sis categories de carrers, i segons on vivies, pagaves més o menys: a la Zona 1, 108 €; a la Zona 2, 99 €; a la Zona 3, 74 €; a la Zona 4, 57 €; a la Zona 5, 32 € a la Zona 6, 25 € i el porta a porta. En definitiva, uns quants pagaven la brossa de tots. Un sistema injust i antiquat, basat en suposades “categories de carrers”, com si a Lleida hi hagués veïns de primera i de segona. Això s’ha acabat. Tothom ha de pagar segons el que genera i la vulnerabilitat s’ha de corregir amb bonificacions personals, no amb adreces. En les properes ordenances, el càlcul es farà a partir del padró d’habitants. I també revisarem la taxa de recollida per activitat econòmica, perquè no és normal que un bar petit amb una gran terrassa pagui menys que un bar més gran sense terrassa, per posar un exemple. Els establiments s’han de classificar per la quantitat i el tipus de residus que generen.

Som conscients que la rebaixa de l’IBI és una mesura insuficient, però també necessària. No es tracta de recaptar menys, sinó de fer-ho de manera diferent, més justa i també de gestionar millor. Cada euro que paga un ciutadà ha de tornar en forma de serveis de qualitat: neteja, seguretat, il·luminació i manteniment. Tot allò que fa que una ciutat funcioni i que, a Lleida, massa gent troba a faltar. Els ingressos de la Paeria no poden dependre sempre de la butxaca dels veïns. Hem de buscar noves vies, impulsar activitat econòmica i industrialitzar la ciutat. Torreblanca i Quatre Pilans és la gran oportunitat, com també és imprescindible millorar el finançament del món local.

I ens oposem frontalment a la proposta del govern espanyol d’augmentar les quotes dels autònoms. No es pot castigar constantment la classe mitjana. Aquella que aixeca la persiana cada dia. Catalunya és un país de PIMES, petits empresaris i autònoms, els que realment generen riquesa i llocs de treball, i no, no es “folren”, com diu la ministra Yolanda Díaz.

Nosaltres no fem anuncis, som de fets. I el fet és que, per primera vegada en molts anys, a Lleida l’IBI baixa. I ho fa gràcies a Junts. Certament, és un pas petit, insuficient, però aquest és el camí: una fiscalitat al servei de les persones i de la ciutat. Abaixar impostos no és un eslògan, és una convicció. És creure que l’administració ha d’ajudar, no ofegar. I que només si Lleida és capaç de créixer econòmicament podrà oferir als seus ciutadans els serveis que mereixen: viva, neta, segura i amb futur.