Planificar i gestionar la immigració

La immigració sempre s’ha produït per dues necessitats: la necessitat de mà d’obra del país receptor i la necessitat de sobreviure o prosperar de l’immigrant.

Davant la pregunta: necessita el nostre país persones nouvingudes?, la resposta és sí. Tenim sectors com la construcció, la indústria, el comerç, l’agricultura, la dependència, els serveis i altres que necessiten cobrir molts llocs de treball i no troben personal. Estudis econòmics parlen d’una necessitat a Espanya d’un milió de nous treballadors cada any, motivat principalment per la baixa natalitat i per l’envelliment de la nostra població activa.

La immigració s’està convertint en un debat electoral per guanyar o perdre vots que sols beneficiarà els partits extremistes i populistes. Aquests partits manifesten que la immigració porta inseguretat, delinqüència i saturació dels serveis, i això és fàcil de dir per atreure detractors i votants. El que és més difícil és parlar seriosament i en propietat de com podem planificar i gestionar la immigració. La resta de partits no extremistes haurien de treure la immigració del debat electoral i anar a un pacte de país per a buscar solucions i punts comuns sobre la política integral de la immigració. Primer caldria desmentir les falsedats (criminalitat, etc.) argumentades pels partits extremistes i, després, explicar els avantatges econòmics de la immigració (increment de PIB, més consum, manteniment de la Seguretat Social, etc.).

Davant la pregunta: és possible un “pacte de país” en immigració entre els partits no extremistes?, la resposta és que avui és molt difícil pels enfrontaments d’aquests partits i pels egos dels seus dirigents. I sabem que a falta d’aquest acord els que guanyaran vots seran els partits populistes.

Per planificar i gestionar la immigració s’hauria de posar sobre la taula els punts que es poden consensuar: Quantes persones necessitarem cada any per treballar al nostre país? Quantes persones haurem d’anar a buscar a fora? Quants nouvinguts irregulars tenim aquí? (es parla d’uns 700.000: solament un 6% han arribat amb “cayucos” i la resta ve amb visat temporal). Quina formació “exprés” i “controlada” podem donar aquí perquè aquest col·lectiu irregular actual entri al mercat laboral? Quins països poden signar convenis de selecció i contractació en origen, protocols de control de fronteres i retorns d’irregulars amb causes penals greus o reincidents? Quins controls cal fer per les altres vies d’entrada? Els sectors empresarials en el moment de captar treballadors/es estarien disposats a anar als països d’origen si hi hagués aquests protocols àgils i signats pels governs afectats. Aquest pacte d’estat també hauria de consensuar els mecanismes interns d’acollida, acompanyament del procés d’integració i mesures de cohesió social per no crear “guetos” de la població nouvinguda.

Si la població nouvinguda té feina, habitatge, sanitat, educació per als seus fills, no ocasionarà cap inseguretat ni delinqüència superior a la normal de la població. Al nostre país tenim zones on arriben immigrants sense entrades organitzades per cap sector empresarial, no troben feina i cauen en situacions vulnerables i, a vegades, en fets penals. Hi ha poblacions com Guissona que amb un 50% de la població immigrant, la majoria amb feina, no té problemes destacats. L’empresa agroalimentària de la població ha pogut oferir feina fent una selecció en origen o contractacions regulades, mobilitat organitzada, formació i acollida. S’han construït habitatges i l’ajuntament ha fet una política municipal de gestió de la immigració: en sanitat, educació, oci i accions d’integració i cohesió.

Calen acords dels partits no extremistes en planificar i gestionar la immigració. Han d’entrar els que realment són necessaris per a treballar. Els sectors empresarials posarien els recursos per la selecció, contractació i formació dels immigrants, allí i aquí.