Compromís amb els autònoms

Els autònoms són el motor silenciat que Lleida no es pot permetre ignorar. A Lleida tenim una realitat que massa sovint passa desapercebuda entre titulars i debats polítics: la vida dels nostres autònoms. Parlo de persones que no tan sols aixequen persianes cada dia, sinó que també aixequen el País. Parlo dels qui arrisquen estalvis, hores, salut i família per mantenir un projecte propi, moltes vegades sense vacances, sense baixes i sense xarxes de seguretat. I ho fan perquè creuen en la seva feina, en el servei que donen i en la ciutat que estimen.

Aquesta setmana hem defensat i aprovat al Ple de la Paeria una moció del grup municipal popular amb un objectiu molt clar: posar els autònoms al centre de les polítiques municipals. I ho hem fet perquè és de justícia. El PP donem suport als autònoms: comerciants, restauradors, taxistes, professionals liberals, treballadors del sector cultural, emprenedors tecnològics i un llarg etcètera. Tots comparteixen un denominador comú: massa vegades se senten sols i desprotegits davant d’una càrrega administrativa i fiscal que asfixia, davant d’uns costos que no deixen d’augmentar i davant d’unes administracions que, habitualment, miren cap a una altra banda.

Molts autònoms ens diuen que cada trimestre tremolen quan veuen arribar els impostos, però també quan arriben les taxes municipals. No podem continuar així. I per això hem proposat mesures realistes, concretes i urgents. Però hem d’anar més enllà i fer un pas més. Els autònoms no poden seguir invisibles als ulls de les administracions. Donar suport al col·lectiu significa reconèixer el seu treball continuat i el de les seves famílies, que també pateixen en silenci les dificultats.

Una de les principals reivindicacions se centra en la necessitat d’una simplificació administrativa: les llicències i permisos, ara percebuts com un laberint burocràtic. També, la digitalització és, precisament, un dels reptes més urgents. Molts autònoms no disposen del temps ni dels recursos per assumir el salt tecnològic que exigeix el mercat actual. Per això, cal impulsar programes de formació en gestió, màrqueting digital o comerç electrònic. En aquest sentit, calen més i noves aliances amb el teixit comercial, empresarial i les cambres de comerç.

Els autònoms volen una ciutat ordenada, segura i neta. Ordenar significa, també, una millor coordinació amb els aparcaments i el sistema de mobilitat per facilitar l’accés als eixos comercials. L’objectiu és revertir la imatge de barris amb persianes abaixades, un símptoma de pèrdua de vida, d’activitat i fins i tot de seguretat.

Des del PP Lleida assegurem que el nostre compromís no és puntual. Continuarem defensant els autònoms, convençuts que la prosperitat de Lleida passa necessàriament per la prosperitat dels qui sostenen bona part de la seva activitat econòmica quotidiana. Perquè el col·lectiu no ens demana privilegis ni tractes de favor. Ens demana condicions normals per treballar. Ens demana que les administracions no els posin pedres a la motxilla. Ens demana que se’ls escolti i se’ls respecti.

Els autònoms són persones que creen llocs de treball –moltes vegades de manera indirecta–, que generen dinamisme econòmic i que mantenen viu el teixit productiu de Lleida. Sense ells, la ciutat s’apaga. Sense ells, no hi ha vida als carrers, no hi ha serveis propers, no hi ha innovació ni arrelament.

Per això, la nostra moció és un acte de reconeixement i també de responsabilitat. No és una moció de partit; és una moció de ciutat. Lleida només prosperarà si els seus autònoms prosperen.

La política útil és aquella que resol problemes reals. I pocs col·lectius tenen tants problemes quotidians, tan invisibles i tan poc reconeguts com els autònoms. Per això, des d’aquí, vull també expressar un agraïment profund a tots ells.

La moció del PP ha resultat aprovada pel Ple municipal. Això ha significat centralitat política i útil.

Els autònoms mai han de sentir-se sols. A la Paeria hi ha qui els escolta, qui els defensa i qui no pensa renunciar a fer-ho. Aquesta és la #Lleidaimplicada que vull i defenso.