Sopa d’all
La mateixa setmana que s’anuncia el dia de la col·locació de la primera pedra del centre comercial Torre Salses també surt a premsa que l’Estat treu a subhasta per quasi vint-i-sis milions d’euros les instal·lacions del centre comercial Vila Olímpica de Barcelona, les quals estan en un procés de degradació i decadència flagrant. Un apunt interessant: els mateixos cinemes que hi havia en aquest centre (que van tancar el 2023) són els mateixos que tenen previst obrir a Torre Salses.
Solament amb aquestes dades ja es pot interpretar que, en aquest cas concret, sembla ser que a Lleida anem trenta anys enrere, ja que es potencia un model de consum propi dels anys noranta, tot i que, des d’alguns sectors, ho presenten com si descobrissin la sopa d’all.
Com a propietària d’un comerç de proximitat a l’eix comercial no em surten els números. No crec que a Lleida i els voltants visqui suficient massa crítica que permeti sostenir la viabilitat econòmica de les dues apostes. En canvi, sí que veuria amb bons ulls un centre comercial a dins de la ciutat com el del Pla de l’Estació.
A més, com a conseqüència d’aquesta obertura, augmentaran els locals buits del centre de la ciutat i la deixaran en un estat que serà difícil de revertir durant anys. Però allò que realment em dol és que s’està perdent una oportunitat d’or de convertir Lleida en un referent europeu de les ciutats dels 15 minuts. Les seves mides són perfectes per aprofundir bé en aquest model, ideat a França. El propòsit d’una ciutat dels 15 minuts és que tothom tingui a prop, a un quart d’hora com a màxim a peu o en bicicleta, els serveis bàsics que li permetin viure, treballar i tenir accés a l’educació, la salut, el comerç i l’entreteniment. Això faria que la nostra ciutat fos capdavantera en la bona gestió de la mobilitat, la sostenibilitat i la qualitat de vida.
Tant de bo m’equivoqués i hagués de rectificar. N’estaria encantada. Però crec que davant l’obertura de Torre Salses, el paisatge urbà de la ciutat de Lleida es veurà forçat a canviar i, creieu-me, que si hi ha encara més tancaments de comerços o bé proliferen més comerços idèntics, calcats i de baixa qualitat, poca cosa es podrà oferir al ciutadà o al visitant. En resum, una llàstima que els interessos individuals afectin tant els interessos col·lectius.
