Canvis a les vies de Ponent

El col·lapse del servei ferroviari ha tornat a posar sobre la taula interrogants tan rellevants com ara quina mobilitat volem, qui ha de governar les infraestructures o com s’han de finançar. I és que la situació que hem viscut durant setmanes –i que encara vivim– evidencia que som una societat en què el transport privat encara impera, i que les infraestructures no es poden governar des de la distància, ni des de la desinversió que durant dècades les ha deixat malferides.

N’apuntava algunes respostes i propostes la diputada Marta Vilalta en un article fa unes setmanes quan plantejava que és necessari que Catalunya governi les seves infraestructures. I en el cas de les ferroviàries, a les comarques de Lleida, s’atansa un canvi d’època –sembla que a la tardor– quan Renfe abandoni la gestió de la línia Lleida-Manresa que passarà a ser operada per Ferrocarrils de la Generalitat, que ha demostrat la seva solvència en altres línies del país i també del nostre territori.

La nostra era una línia que s’havia donat per perduda. El transport en autocar o en cotxe és i ha estat l’opció de mobilitat real per a les persones que es mouen diàriament entre Cervera, Tàrrega, Mollerussa i Lleida. L’espina dorsal de la plana de Lleida. Afortunadament, l’aposta republicana l’ha potenciat els últims anys, i la gent ha respost. Augmentar les freqüències i reduir-ne el preu ha estat clau perquè el tren hagi passat a ser una opció viable per moure’s per feina o estudis. Ara només cal que totes aquestes persones no es cansin d’un servei que es va tornant imprevisible i tardaner.

De nit, un nou tren ja fa proves per homologar-se mentre la resta s’estan acabant de fabricar per entomar el traspàs, per estrenar el canvi d’època. Un traspàs que no serà senzill, que caldrà fer amb totes les garanties i que tindrà en la gestió de la infraestructura –propietat de l’Estat i gestionada per ADIF– un dels seus talons d’Aquil·les. Per això, a més de tots els preparatius que estan en marxa per part de la Generalitat, el govern de l’Estat ha de garantir que les vies estiguin en les millors condicions possibles, tot i que ja sabem que en aquesta assignatura també necessita millorar.

No cal dir que a més del traspàs del servei, en voldríem també el de les vies, una qüestió que acabarà sent inevitable. I que el futur de la línia passarà per desdoblar tota la via entre Manresa i Lleida, que ara pateix els escassos trams de doble via, veritables colls d’ampolla. Un servei amb garanties requeriria una primera actuació a Bellpuig, per on es podria començar la missió de disposar de dues vies perquè els trens en un i altre sentit puguin creuar-se.

Recentment, el govern de la Generalitat ha anunciat que augmentarà fins a 14 les circulacions diàries entre Lleida i Cervera, 5 de les quals arribaran fins a Terrassa. Queda molt camí per recórrer fins que el tren que veiem passar pels nostres pobles sigui també una opció real per desplaçar-nos a Barcelona. No hi renunciem, i aspirem que la línia llegat dels Girona, que tantes oportunitats va potenciar, continuï ara i en futur sent motor de prosperitat.