Eth parlar d’Aran
Hè quinze dies parlaua de Loís Alibèrt, aué mencionarè un aute personatge plan important en desvolopament dera nòsta lengua, Joan Coromines, lingüista e filològ catalan, mès coneishedor de fòrça d’autes lengües, entre eres eth occitan.
Es sues arraïtzes gascones e aimant der excursionisme, l’amièren a conéisher era Val d’Aran ath torn der an 1924 quan hec eth sòn prumèr viatge, en tot decríuer aquerò qu’observaue e trapaue en camin des sues gessudes pes montanhes o pes pòbles. En 1931, publique en Barcelona era sua tèsi doctorau: Vocabulari aranés, compilacion de donades e materiaus toponimics e antroponimics per tota era Val d’Aran.
Mès eth sòn trabalh mès important ei era òbra El parlar de la Vall d’Aran. Gramàtica, diccionari i estudis lexicals sobre el gascó. Entà escriuer-la passèc tempsades en Aran e hec ua prigonda recèrca de cada mot en cada un des trenta dus pòbles, descurbint es peculiaritats en vocabulari e ena prononciacion, un important trabalh de camp. De quinsevolh paraula, podem trapar referéncies a d’autes lengües, sustot catalan o francés atau coma de d’auti lòcs occitans, era prononciacion des diferents informants, procedéncia dera paraula, escuelh ua serie de localitats distribuïdes per tot eth territòri, que li servissen de parlars tipe e per cada terçon, ua o dues poblacions: de Quate lòcs: Bossòst e Canejan, de Lairissa: Vilamòs, de Marcatosa: Montcorbau, de Castièro: Gausac, d’Arties-Garòs: Arties e de Pujòlo: Gessa; e puntuaument d’auti lòcs, sense descuedar escrivans aranesi com Condò o Sandaran.
Atau, es informacions corominianes son d’ua importància e d’ua valor extraordinaris entar estudi e era descripcion der aranés!!!
