Papallona monarca profigurativa

Les papallones “Monarca” (Danaus plexippus) són un exemple paradigmàtic i, fins i tot, una metàfora de la relació entre els conceptes i realitats de la “Profiguració”, la Solidaritat i la Sostenibilitat.

Aquestes papallones realitzen un viatge intergeneracional i “saben” (també per la saviesa que dona l’experiència vital i, d’una o altra manera, la comunicació) que la seva supervivència és col·lectiva, solidària, interdependent i, per això, sostenible.

Les papallones nascudes a finals d’estiu i principis de la tardor formen una generació especial, la generació “matusalem”: aquestes papallones viuen de 8 a 9 mesos; moltíssim més que les papallones de generacions estiuenques, que únicament viuen de 4 a 5 setmanes.

Les papallones “matusalem” duen a terme un cicle complet de migració (anada i tornada, de nord a sud i de sud a nord) des de Canadà fins a Mèxic, seguint la ruta traçada per generacions anteriors.

Evidentment, tot això constitueix una metàfora il·lustradora de solidaritat intergeneracional i de sostenibilitat. De fet, podríem dir que adjectivar la solidaritat com “intergeneracional” esdevé una tautologia, retòrica, una afirmació òbvia i redundant. Però no buida de contingut, ja que ens reafirma en la idea de la profiguració, de l’enfortiment de la interdependència intergeneracional per sobreposar-nos a la nostra vulnerabilitat com a éssers humans. La Profiguració (Molina-Luque, 2017, 2021 i 2025) es defineix, segons el Portal Terminològic de l’Associació Valenciana de la Llengua, com “el conjunt de comportaments estratègics destinats a potenciar la interdependència intergeneracional en el marc de la sostenibilitat humana”.

Avui 29 d’abril celebrem el Dia Europeu de la Solidaritat entre Generacions i és bo “recordar-nos” (literalment, “passar pel cor”) que la solidaritat ha de ser entre generacions o no serà. La solidaritat es defineix com la “relació de fraternitat, de sosteniment recíproc, que lliga els diversos membres d’una col·lectivitat en el sentiment de pertinença a un mateix grup i en la consciència d’uns interessos comuns”. No es diu explícitament, però això és dir “solidaritat intergeneracional”; està establerta com a tal en els Tractats de la Unió Europea, però sense “equitat”. De vegades no pensem en una veritable justícia intergeneracional que integri també les generacions futures. És necessari construir un contracte social entre generacions profiguratiu, que sigui equilibrat de manera interseccional (variables de classe, de gèneres, de cultures i d’edats). Fantova (2019) destaca els tres elements fonamentals de les relacions intergeneracionals equitatives que trobem a la Resolution Foundation britànica: a) noves polítiques de serveis socials davant la crisi de les cures; b) governança basada en la sostenibilitat econòmica, social i ambiental; c) nova política fiscal que possibiliti la suficiència financera de les unitats familiars de convivència i reforci les dinàmiques comunitàries i solidàries, i la sostenibilitat intergeneracional de la vida.

Alguns/es autors/es ho interpreten com una lluita de generacions (fins i tot indicant que substitueix una lluita de classes). Més que una lluita de generacions, el que sí que podem identificar és una certa tensió entre generacions, perquè d’una banda s’evidencia aquesta falta d’equitat (inter)generacional, però d’una altra també es donen elements afectius del que significa les relacions de parentiu o de formar part d’una mateixa cadena humana, d’un contínuum de generacions, del cicle de la vida.

El dia 29 d’abril europeu és un dia de celebració i, com a tal, de reivindicació i “recordatori” (passar pel cor) de l’entranyable solidaritat entre generacions, que ha de ser equitativa i justa, per assegurar un món (i la Terra) sostenible.