9 anys després del Referèndum

Enguany, per la Diada, van sortir al carrer 150.000 persones a Barcelona, Girona i Amposta. Un volum de gent que segueix essent superior al que cap altra causa política pot convocar a Catalunya, l’Estat espanyol o Europa. A més, igual que a Escòcia o al Quebec, l’independentisme està experimentant una sobtada incorporació de gent jove que dona esperança.A més, el Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) va beneir la llei d’amnistia que els independentistes havien aconseguit fer aprovar al govern espanyol, encara que fos a contracor. Immediatament es van amnistiar el 97% dels policies, mentre que dos anys després només han amnistiat el 62% dels independentistes. Però amb la sentència inapel·lable del TJUE es veuran obligats a amnistiar els 164 independentistes que falten, inclòs el president Carles Puigdemont. Malgrat que durant 9 anys, el poder judicial espanyol ha treballat per “torturar judicialment” l’independentisme, finalment el president Puigdemont aconseguirà tornar a Catalunya sense haver sigut empresonat per Espanya. Un èxit sense precedents que demostra, per a la història, que Espanya va actuar incorrectament sota paràmetres antidemocràtics i antieuropeus.A més, internacionalment hi ha un auge dels moviments independentistes a occident. Al Quebec, el Partit Quebequès ha guanyat les eleccions i ha promès un nou referèndum abans de quatre anys. I a Escòcia l’independentisme també proposa un referèndum abans de quatre anys. A més Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord tenen, per primer cop, governs independentistes i el 14 de setembre es van reunir els seus primers ministres per signar un pacte en el qual diu: “Les nostres nacions tenen el dret de determinar el seu futur per mitjans democràtics i d’acord amb el desig de la gent.”En negatiu tenim que, malgrat que l’independentisme català semblava impermeable a l’auge mundial de l’extrema dreta, finalment hi ha aparegut Aliança Catalana. Històricament l’extrema dreta sempre ha sigut espanyolista, en canvi, el catalanisme era antifeixista i l’obertura del nacionalisme català ha permès incorporar les constants onades migratòries. Sobretot perquè, simplement aprenent el català, ja se’t considera català independentment de l’origen.Però, el 2017, la frustració de sentir que no es facilita cap camí cap a l’alliberament nacional ha generat ràbia i frustració. I l’extrema dreta justament permet que la ràbia acumulada pugui assenyalar un culpable: en comptes de mirar cap amunt vers Espanya, es mira cap avall carregant contra els immigrants. I Aliança Catalana té certa Nord; és cert que han arribat molts immigrants en poc temps i, si bé és cert que la immigració aporta elements positius, també representa un repte per integrar els nouvinguts i per gestionar la possible por o desconfiança de la societat receptora. Però tots aquests problemes provenen del model econòmic i immigratori d’Espanya i no dels immigrants.Aliança Catalana té retòrica independentista, però es focalitza contra els immigrants musulmans. Com que el procés independentista va polititzar molta gent en poc temps, no tothom ha madurat políticament per poder pair la frustració i la repressió que se’n va derivar, i això ha fet que un cert percentatge s’hagi deixat arrossegar a descarregar la ràbia contra el boc expiatori de la immigració. Serà feina de l’independentisme tornar a convèncer amb una proposta il·lusionant, que expliqui com ens volem governar i que permeti desarticular aquesta tendència que no connecta amb la tradició catalanista. Caldrà demostrar que aquest camí no és constructiu perquè sembra valors tòxics que no ajuden la societat catalana ni el projecte independentista.