Metodologia del crim

EL ASESINO

★★★★✩

La mirada de David Fincher, la seua demolidora introspecció a la conducta criminal, aquesta intel·ligència fosca que emana d’éssers complexos el pensament dels quals sempre es mou per laberíntiques planificacions, ja va quedar clara amb l’extraordinària Seven. Els seus treballs cinematogràfics com Zodiac, El club de la lucha o The game són bons exemples d’aquesta complexitat narrativa que Fincher domina, que modela al seu gust, que penetra en la ment amb la precisió d’un cirurgià. Fins i tot a Mank, revisió biogràfica sobre el guionista de Ciutadà Kane Herman Mankiewicz, mostra trets opacs sobre la personalitat i el procés de creació d’un home genial i destruït.Amb El asesino, adaptant novel·les gràfiques dels francesos Alexis Matz Nolent i Luc Jacamon, Fincher ofereix un altre pas de rosca. Narra el mètode d’un assassí a sou des de la veu en off del personatge, un home marmori, minuciós fins a l’excés, planificador de mort al detall. Tot està calculat, cada gest, cada petita acció, cada observació cap a l’objectiu, un ésser que fa de la precisió el seu mode de vida.Tot està controlat en un treball a realitzar a París; l’espera, el temps aturat fins al moment d’executar la seua comesa, però l’atzar és imprevisible. L’error, aquesta mil·lèsima de segon, li juga una mala passada i a partir d’allà tot ens conduirà a un viatge a diferents ciutats del món, a la ràbia i al camí de la revenja, implacable, pujada d’adrenalina, calculada cap aquells que formen una perversa societat criminal que no han perdonat la seua fallada, esperonant la seua represàlia.Aquest assassí que ens explica cada pas que el porta a anar completant la seua revenja escolta una música concreta, la del magnífic grup The Smiths, en la qual la veu de Morrisey va envaint el silenci d’un home que no deixa de pensar, de calcular, de matar. I cançons com la poderosa How Soon Is Now? van engrandint el film, gairebé com un vincle inseparable. Amb un Michael Fassbender senzillament fascinant en el seu rol d’executor fred i resolutiu, El asesino és una altra mostra de la mestria del realitzador David Fincher que imprimeix moments despietats, amb un ritme trepidant que s’enllaça amb un monòleg interior sobre una terrible professió que en algun moment ens recorda El samurai del gran cineasta francès Jean-Pierre Melville.De pel·lícules sobre assassins professionals n’hi ha a centenars, però poques han sabut entrar dins de la ment d’un home l’ofici del qual es planteja com una filosofia de vida, terrible en un món on els valors estan devaluats i creen éssers monstruosament perfectes en això de matar, amos com mordaçment diria Thomas de Quincey, “De l’assassinat considerat com una de les belles arts”.