La bellesa etrusca

LA QUIMERA

Títol original: La chimera.

Any: 2023

Durada: 130 min.

País: Italia.

Direcció: Alice Rohrwacher.

Intèrprets: Josh O’Connor, Carol Duarte, Isabella

Rossellini, Vincenzo Nemolato, Alba Rohrwacher.

Cine: Screenbox Lleida

★★★★✩

El DIEC defineix la paraula quimera com a “creació imaginària de l’esperit que es pren com una realitat”. La realitzadora Alice Rohrwacher modela aquesta percepció en aquesta magnífica pel·lícula que atresora diferents capes de comprensió en un personatge enamorat i captivat per aquella dona que va perdre i que pretén trobar, encara que sigui d’una manera metafísica, o del fil de llana roig que l’ha de portar al costat d’ella de nou.

La directora d’aquella també excel·lent Lazzaro feliz (2018) recupera el pols d’un cine italià reconeixible a través d’un personatge que aglutina altres éssers bufonescos i toscos que es dediquen a saquejar tombes etrusques a la recerca d’objectes que puguin vendre a marxants d’antiguitats robades, éssers nocius que espolien el patrimoni buscant aquest tresor que els canviï la vida.

Després d’un temps a la presó, aquest entristit ésser, ferit per la pèrdua i amb un do per trobar tan desitjades peces ocultes al subsol, manté amistat amb la mare de la dona que estima i que també espera la impossible tornada de la seua filla –un retrobament amb la gran Isabella Rossellini–, que habita en un casalot desballestat que va conèixer èpoques millors. Al lloc, també es troba una dona mare de dos fills que oculta a la casa, mentre exerceix de criada gairebé d’una manera surrealista. D’aquesta manera, s’obre un mosaic que ens remunta a un cine de grans directors, ple de detalls amb poderós segell italià, com l’escena en una tomba on es percep la destrucció dels colors de les pintures a causa de l’aire entrant, com a Roma de Fellini, fins i tot en aquesta banda de lladres a l’estil de Brutos, sucios y malos, d’Ettore Scola. Però Rohrwacher també experimenta en diferents formats, en càmera ràpida, en una mirada més contemporània que converteix aquesta faula, aquesta història romàntica, trista però amb màgia i encant entre la sordidesa, en una capacitat creativa fora de tot dubte, en simbiosi de fragilitat pel que s’ha perdut i la seua incessant recerca, juntament amb la mirada crítica al negoci de l’espoli, a descobrir la bellesa que, com assenyala el personatge central anomenat l’Anglès observant un magnífic cap etrusc decapitat d’una estàtua encara més bella, “no va ser feta per a la mirada dels homes”.

La quimera és una pel·lícula elaborada amb la passió de qui estima tot el que mostra, els seus personatges, marginals però amb un halo de credulitat, la seua mirada personal d’un cine amb estil propi que es mereix ser admirat.