No hi ha cura per a l’amor
El realitzador Cesc Gay sap fer un cine al qual no li falta ni li sobra res. Els seus personatges tenen l’encant de la gent de carn i ossos, amb les seues subtileses, els seus equívocs i els seus dubtes. Els diàlegs són intel·ligents i fins i tot els secundaris tenen el seu moment específic. Potser per això, totes les actrius i els actors volen treballar amb ell i es nota, se senten còmodes per mínima que sigui la seua presència. A més, aquest cineasta coneix la ciutat, els seus espais i els emmarca bellament. Truman o En la ciudad, juntament amb d’altres, són treballs notables, humans, sensitivament a flor de pell, que combinen la diversió, la serietat i el sentimentalisme, la delicadesa i la fragilitat en cada frase i en cada moment just.
Amb Mi amiga Eva, construeix una recerca de sensacions, aquelles que promouen l’enamorament, el fet de quedar-se corprès o enamorada d’algú, de sentir de nou la química entre dos éssers. L’Eva està casada des de fa 25 anys amb un home afable, bon tipus, comprensiu. Tots dos tenen un estatus econòmic solvent, són pares de dos adolescents. En definitiva, una bona vida. Però als 50 anys, se li desperta un desig irrefrenable de sortir d’aquesta realitat per conèixer algú que l’empenyi a l’art de la seducció, d’extasiar-se, una cosa que la porta a prendre una decisió dràstica, trencar amb el seu marit, començar de nou i llançar-se a la recerca d’aquest home, i que en la intimitat del seu ésser brolli de nou l’amor, l’espurna que en el seu interior va encendre aquell argentí que va conèixer en un viatge de feina a Roma i que anhela tornar a retrobar per aquestes causalitats de la vida.
‘Mi amiga Eva’
Mentrestant, ella persisteix en el seu recorregut emocional, ple de contradiccions però ferm malgrat que tots els homes que coneix són patètics i les seues fugaces aventures lamentables. A Mi amiga Eva, tots estan perfectes gràcies a un guió traçat per Eduard Sola i el mateix Cesc Gay en el qual l’humor encaixa i la tristesa s’entremescla amb el desig. I què dir de Nora Navas, pedra angular per la qual transcorre aquesta història? Doncs que és una actriu fantàstica, expressiva, natural, que assumeix admirablement un rol decidit i amb molts matisos. Cesc Gay estima els seus personatges. Els crea perquè malgrat les decepcions existeixi un punt d’esperança i que tinguin l’oportunitat de ser feliços o almenys tenir la sensació que així serà. És com la cançó de Leonard Cohen Ain’t No Cure for Love (No hi ha cura per a l’amor) que sona als crèdits finals. Una frase que serà certa o no, qui sap, però no em diguin que no és bonica.
