Les esquerdes emocionals
El realitzador danès Joachim Trier guarda en la seua filmografia alguns títols de referència, encara que amb La pitjor persona del món (2021) va aconseguir un enorme reconeixement internacional. Ara, amb Valor sentimental s’ha emportat el Gran Premi del Jurat al Festival de Canes.
Valor sentimental posseeix una profunditat en la naturalesa dels sentiments que et sacseja a l’embastar una història familiar amb el món del cine i del teatre, a banda d’inserir com un personatge més a una casa –la que ha contemplat com si tingués ànima pròpia el pas del temps–, les discussions matrimonials, la vida i la mort, el dolor que metafòricament es veu reflectit a l’enorme esquerda que solca una de les seues parets, com aquesta ferida anímica que embolica un home que va abandonar les seues filles quan eren petites creant una gran sensació de desemparament de la qual, sobretot una d’elles, no ha pogut desposseir-se.
El Gustav va ser un gran director de cine que torna a casa després de la mort de la seua esposa i es retroba amb Nora i Agnes, les seues filles, dos dones que han traçat una vida diferent entre elles.
La Nora és una aclamada actriu de teatre que, tanmateix, pateix por escènica, mentre que l’Agnes ha format la seua pròpia família i veu la vida d’una altra manera, menys tràgic i sense la sensació de solitud que desconcerta la seua germana.
Quinze anys després, el Gustav vol reviure les glòries passades rodant una nova pel·lícula, potser l’última, per treure’s els fantasmes del suïcidi de la seua mare, oferint-li el paper a la Nora, paper que ella rebutja.
Valor sentimental
En una retrospectiva que li dediquen al Festival de Deauville –els més veterans recorden cinematogràficament aquelles àmplies platges normandes per la inoblidable Un home i una dona, firmada el 1966 per Claude Lelouch–, coneix una famosa actriu americana i li ofereix el guió que la seua filla va refusar, encara que hi ha alguna cosa afectiva, obsessiva, que només encaixa en la pell de les pròpies arrels familiars, en el sentiment paternofilial, un vincle que atreu com un imant, en una història que només poden sentir profundament cada un dels seus membres. Valor sentimental ofereix unes interpretacions admirables. Renate Reinsve, l’actriu preferida de Trier, captura la sensibilitat del seu personatge i l’exposa amb naturalitat, i l’experiència de Stellan Skarsgård, el seu elegant mesurament actoral i la seua gèlida presència, fan gran aquest retrat de família, en el qual les ombres de Bergman i Txékhov s’endevinen en la profunditat d’una història amb un final tan emotiu i admirable que exerceix de bàlsam afectiu contra qualsevol esquerda emocional.
