La millor infermera del món

Col·locar el personatge de Turno de guardia com la millor infermera del món és perquè representa totes les professionals que treballen en un ofici de persistent paciència i vertiginosa pressió. En realitat, tot l’arc sanitari és vital perquè les nostres vides estan a les seues mans, una cosa que mereixeria un reconeixement laboral molt més gran del que posseeixen. No és un manifest complaent als que han atès i atenen la nostra família, els nostres amics i amigues, a nosaltres mateixos. És una cosa que cau pel seu propi pes i els que pensin que és la seua obligació, que aquest prefaci és simplement adulador, assenyala que ells no emmalaltiran mai, que no els necessitaran mai, i que un hospital només el veuran de passada. Doncs no serà així, i quan es necessitin, allà estaran les millors infermeres del món per atendre’ls.

Turno de guardia és una d’aquelles pel·lícules necessàries encara que dolgui veure malalts seriosament amenaçats pels seus mals, com ho eren pel·lícules com La mort del senyor Lazarescu del romanès Cristi Puiu i el col·lapse sanitari al seu país, o les seqüeles d’una guerra a El pavelló dels oficials del francès François Dupeyron.

Aquí, la càmera segueix per habitacions i passadissos d’un hospital suís una sanitària del torn de nit en un dia en què només hi ha dos infermeres i una jove novella per atendre tota l’ala quirúrgica, que es troba completa. Amb decisió va atenent l’agenda marcada, els procediments, col·locar vies, acompanyar els pacients per a les intervencions, preparar les dosis, i tot això realitzat amb precisió i sense descuidar l’estat anímic dels interns encara que les hores se li vagin tirant a sobre i desordeni els temps. En més d’un moment les coses se li escapen de les mans, els nervis comencen a fer efecte i l’error es fa possible, al marge d’haver de suportar algun pacient recalcitrant.

En aquest context, la directora Petra Biondina Volpe col·loca a l’ull de l’huracà aquest personatge que, segons que avança la nit, es va ensorrant interiorment en un paper carregat de sentiment realista per la gran actriu alemanya Leonie Benesch.

turno de guardia

Amb algun moment de ràbia i tensió, altres d’aflicció i bons sentiments ben dosificats, sense arribar al maniqueu, Turno de guardia es reserva un epíleg en el qual adverteix del col·lapse de la sanitat pública en pocs anys, en la longevitat de la població i la manxa cada vegada més gran de professionals, augurant un futur immediat desolador. Això seria prou raó per cuidar millor un sistema tan necessari com poder continuar respirant.