CRÍTICADEMÚSICA
Trio màgic

La lisboeta Ana Roque, en la passada edició del Festival Interfado.
FADO
Cal destacar l’aportació del guitarrista Joao David Almeida que, al marge del seu gran talent interpretatiu i la seua perícia tècnica amb l’instrument, ens va sorprendre amb un domini i unes possibilitats vocals que no li coneixíem i que van apuntalar més encara el treball de la protagonista principal del vespre a l’Espai Orfeó. Així mateix, va ser digna de nota la sobrietat i savoir-faire de Susana Castro que, lluny d’escarafalls escènics efectistes, es va limitar a treure del seu violoncel –que no és poc– matisos sonors d’una subtilitat i un preciosisme immensos. Temes com Menina, Andorinha, Barco Negro, Lua, Teus Lindos Olhos o Corrido, entre d’altres, ens van sonar a glòria, demostrant que el fado, quan t’atanses al seu esperit amb predisposició i grat sincers, l’acabes sentint com a propi i apreciant com una de les músiques més boniques del món.