SEGRE
Un moment del concert de l’OJC de diumenge passat.

Un moment del concert de l’OJC de diumenge passat.OJC

Creat:

Actualitzat:

CLÀSSICA

Obra: Primera Simfonia d'Elgar.

Intèrprets: OJC. Alfons Reverté, director

Lloc i data: Auditori de Lleida, 12 de febrer.

★★★★☆
La Primera Simfonia d’Elgar és com un immens retaule barroc que et desconcerta per excés d’informació però et fixes en els detalls i dius: quanta bellesa! Amb prou feines es programa aquesta obra i no m’estranya, perquè és dificilíssima. Jo no l’havia sentit mai i diumenge vaig pensar sovint que no sabia on era perquè passaven tantes coses que em perdia, però el que sonava era meravellós. Comença l’obra de la més impressionant manera, amb una arrancada hímnica que no t’importaria que sonés dos hores perquè és bellíssima. Penses que aquesta música potser és massa brittish per a les nostres mahlerianes oïdes, però de seguida surts de dubtes perquè el que ve a continuació és una allau d’idees que no entens com Elgar no les va aprofitar per escriure deu simfonies en lloc d’una. Crec que l’OJC va fer un primer moviment en un tempo més lent del que voldria Elgar, i si és així penso que va ser un encert de Reverté perquè aquesta música és massa densa per als joves músics de l’Acadèmia de l’orquestra que acompanyaven els professionals. El cor de la simfonia és un tercer moviment que és un mar de belleses i finalitza amb uns sorprenents sons dels trombons en sordina, com si fossin veus d’ultratomba. L’obra és molt difícil sobretot per a la corda en el primer i el quart moviments, amb moltes notes i molts ensurts, modulacions constants, canvis de to, d’armadura i de tempi i un munt de bemolls que impedeixen la utilització de cordes lliures, limiten les ressonàncies harmòniques i dificulten l’afinació. Hi va haver un parell d’accidents en aquests moviments, però l’OJC va superar el repte amb nota i ens va oferir un Elgar que no té res a veure amb el personatge de Kipling que a tots ens passa pel cap, amb bigoti de coronel Blimp i monocle de comte que ganduleja a Downton Abbey. En lloc d’això van aparèixer diumenge els esperits de Brahms i Richard Strauss i ens en vam anar a casa amb les piles carregades.
tracking