Experiència vibrant
Les prèvies al concert, certament anòmales, van convertir en raruna, com se sol dir ara, l’actuació del Joana Cebolla Quartet, batejada com A prop de les Estrelles i organitzada pel Consorci del Turó de la Seu Vella. Parlem d’una informació en premsa amb dades errònies, anunciant-se l’espectacle en hora equivocada i l’artista local oficiant com a Jessica en lloc de Joana i amb la informació tècnica del grup citant Ignasi González al contrabaix i Roger Gutiérrez a la bateria, però obviant el pianista titular Xavier Monge i apareixent al seu lloc el guitarrista Jul Frayssinet, que va treballar amb Joana en el seu primer àlbum Better Go (2021), suposem que fruit de l’habitual copy paste periodístic.
Per arredonir el galimaties, un canvi d’última hora, també, de la ubicació de l’actuació, passant aquesta del Castell del Rei / la Suda a l’interior de la Seu, i una cantarella de música rumbera que emanava des del restaurant La Sibil·la i que ens va acompanyar durant tot el xou, encara que no van enterbolir les bones sensacions que ens va produir comprovar el bon estat de forma i excel·lent moment artístic de la trombonista i cantant.
Acompanyada, com ja s’ha apuntat, pels infal·libles i sempre ponderats Ignasi González al contrabaix, Roger Gutiérrez a la bateria i Xavi Monge als teclats, Cebolla va cantar i va tocar deixant de banda el repertori del seu primer disc i centrant-se en una selecció nova de material alternatiu compost per talls preferits de l’artista lleidatana.
Des dels primers compassos, va quedar patent la compenetració del quartet, amb la veu càlida i expressiva de Cebolla dialogant amb la sonoritat poderosa i flexible del seu trombó, en un joc que va trobar ressò en la solidesa rítmica de González i Gutiérrez, sempre atents als matisos i donant curs a la seua contrastada perícia tècnica de tots coneguda.
Per la seua part, el gran Xavier Monge, amb la seua habitual mestria, va aportar frasejos nets i elegants, capaços tant de sostenir l’harmonia com de desencadenar solos plens de lirisme i emotivitat com quan ell i Cebolla van protagonitzar un duo de gran qualitat.
Al llarg el recital, el grup va navegar amb naturalitat entre bonics estàndards com The More I See You, Top Of My Head, Someday My Prince Will Come, Road Song, Don’t Be On The Outside, What a Little Moonlight Can Do o If I Were A Bell, entre d’altres, demostrant-se la interacció i complicitat entre els quatre músics, amb mirades còmplices i una escolta constant, convertint cada tema en una conversa oberta, en què la improvisació va fluir amb espontaneïtat.
JAZZ
El públic va respondre amb entusiasme, reconeixent no només la traça de cada integrant del combo, sinó també l’energia col·lectiva que va fer de la gala musical una experiència vibrant i evocadora del bon jazz de tota la vida.
