Millor l’imperi de la llei que la força

“Fins on està disposat a arribar Donald Trump en el seu segon mandat amb tantes decisions desafiadores?”, és la pregunta compartida per polítics, empresaris i periodistes d’arreu del món. La resposta és rotunda: “Fins on pugui arribar. No té límits propis.”

En la justificació d’aquesta afirmació s’addueix que estem davant d’un empresari guanyador, amb acreditada falta de respecte a la llei. De fet, té nombroses causes obertes, fins i tot condemnes, i només per la renovació de la presidència ha aconseguit congelar els seus processos judicials. Davant d’un personatge així, acostumat a imposar les seues condicions, la recomanació és plantar-li cara; i on ja no pugui prosseguir, allà pararà.

Ho saben a Mèxic i al Canadà; a Panamà i a Groenlàndia. Ho sabem a Europa, on ara es prenen decisions ajornades durant dècades. Ho va advertir Josep Borrell, davant dels diplomàtics de la Unió que ell mateix comandava: “S’ha acabat el temps en què Europa comptava amb l’energia barata que venia de Rússia, els productes barats de la Xina i la seguretat gratis a costa de l’amic americà. Europa ha de reaccionar.” No ha reaccionat. Ho ha fet any i mig després de la clarivident advertència de Borrell. Fins i tot Alemanya, al·lèrgica a l’endeutament, proposa ara reindustrialització i rearmament en un acord sense precedents entre democristians, socialdemòcrates i verds. A Espanya, mentrestant, el circ polític continua oferint funcions de tarda i nit: PSOE i PP busquen la manera d’estar en desacord sobre un programa similar, tot i estar d’acord en el seu contingut. Més difícil encara. La paraula “pacte” a Espanya s’ha esborrat del diccionari i només perdura en les ments com a sinònim d’“entreguisme”, o fins i tot “traïció”. Un espectacle penós.

Plantar-li cara a Trump per limitar-li l’avenç no és fàcil, però s’està fent, almenys en tres fronts. A Califòrnia i altres estats hi ha patrulles ciutadanes que segueixen amb megàfons els cotxes de la policia d’immigració per advertir els veïns de la seua presència. Tom Homan, l’anomenat Tsar de la frontera, està furiós perquè no aconsegueix expulsar el nombre d’immigrants que se li va encomanar. D’altra banda, hi ha jutges i fiscals als Estats Units que no deixen d’aplicar la llei només perquè Trump ho digui; i fins i tot reclamen la readmissió de funcionaris acomiadats per Elon Musk. Fins i tot el president va recomanar que es facin les retallades “amb bisturí i no amb destral”, potser alarmat pels indicis de la resposta popular. En un tercer front, a les borses, s’aprecia un càstig als valors d’empreses tecnològiques de l’anomenada “oligarquia tecnològica” amb pèrdues molt sensibles per a Elon Musk, Jeff Bezos d’Amazon i fins i tot Zuckerberg de Meta (Facebook i Instagram).

En aquest context, cobra especial rellevància la celebració del Congrés Mundial del Dret, reunió de juristes d’arreu del món que se celebrarà a Santo Domingo del 4 el 6 de maig. Abans, en les edicions de Nova York, Colòmbia o Madrid, l’esdeveniment de la World Jurist Association era un congrés important, però ara resulta imprescindible. Hi acudiran magistrats, notaris, fiscals, advocats i empresaris de tot el món. I per primera vegada, estudiants. En aquest marc, el rei d’Espanya, Felip VI, entregarà el màxim guardó del Dret, equivalent a un Premi Nobel, a la jutge Sonia Sotomayor, la primera dona d’origen hispà del Tribunal Suprem dels Estats Units. Una fotografia extraordinàriament valuosa i anhelada, i molt oportuna en aquests difícils moments, per subratllar que, davant l’amenaça de l’imperi de la força, ha de prevaler l’imperi de la llei.