Catalunya vol tornar a liderar Espanya

Potser perquè va ser ministre de Sanitat durant la covid, o ja era així de temperat quan va començar com a alcalde de la Roca del Vallès, el cas és que la conferència a Madrid de Salvador Illa, president de la Generalitat de Catalunya, va ser el més semblant a subministrar un ibuprofèn a l’audiència empresarial, política i periodística que l’escoltava. Relaxant de la inflamació, antipirètic i analgèsic. Especialment apreciat aquest to en el Madrid de la bronca, on trenquen els onatges polítics de totes les intransigències. És aquest espai definit com “tot el que queda dins de l’M-30”, la circumval·lació de Madrid, on es respira un clima de crispació que, afortunadament, no es comparteix a la resta d’Espanya, tret de situacions de crisi, com la viscuda a Catalunya entorn del 2017.

Feia molt de temps que no es veia tal concentració de líders empresarials en una conferència. Els presidents de BBVA, Redeia, Repsol,AENA, Enagás, Cisco Systems, Farmaindustria, Paradores, Cambra EUA a Espanya, i així successivament. Directors de mitjans de Madrid i Barcelona. La vicepresidenta María Jesús Montero i els ministres Bolaños, Hereu, Ángel Víctor Torres i altres polítics com Duran Lleida. Missatges clars: “No és temps de provocar confrontacions ermes que ens debiliten a tots.” O “si Catalunya lidera, Espanya avança i Europa s’enforteix”. Només una crítica: “Defensem un sistema de creixement que tingui en compte a tots, però no l’acumulació insolidària.” O encara més clara l’al·lusió, sense citar-la, a la presidenta madrilenya: “Model econòmic dels drets i deures o model econòmic dels privilegis.” I un únic pronunciament polític al referir-se al “govern socialdemòcrata que presideixo”.

Salvador Illa va demostrar que es pot propugnar l’enfortiment de Catalunya i la seua decidida voluntat de lideratge econòmic i polític compartit a Espanya, com va ser en altres èpoques d’esplendor, sense haver de parlar d’autodeterminació o d’independència. Hi ha un altre camí i és segur. Va ser una intervenció decidida que es va allunyar de l’habitual esbronc parlamentari que genera tant de fàstic.

Es van escoltar propostes i projectes. I referències a catalans que van fer història per a Espanya, des del general Prim fins als professors Vicens Vives, Sardà Dexeus, Estapé i Mayor Zaragoza o polítics com Pasqual Maragall, Narcís Serra o Josep Borrell. “Els demano que no tinguin por de Catalunya (...) Jo els asseguro que Catalunya no li té por a Madrid.” I en frases posteriors va animar les empreses a invertir en la Catalunya del “postprocés” en el temps nou que està obert. “Invertir a Catalunya és fer una Espanya millor, i facin aquesta inversió en seguretat i estabilitat en un moment d’espessa incertesa global.”

La conferència arribava en el marc de la seua prioritat per recuperar la normalitat institucional dins d’Espanya superant la dècada d’absència en la governabilitat de l’Estat. I després del retorn a Catalunya d’alguns vaixells insígnia que en el seu dia van canviar la seu social a altres llocs d’Espanya, perquè temien quedar-se fora de la Unió Europea, això és, Banc de Sabadell o Criteria-Caixa, entre altres entitats. Aquests viatges de tornada “van generar en la ciutadania més emoció fins i tot de la que ens esperàvem”, admet Ángel Simón, president de Criteria. Malgrat que existeix un petit sector que ho llegeix d’una altra manera, com el secretari general de Junts, Jordi Turull, que es va despatxar així: “Està bé que tornin i reconeguin el seu error.” Turull hauria de figurar als llibres de text com a exemple d’autocrítica, concretament de l’absència d’autocrítica.