SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Més que mai i amb raó, hi ha molta desconfiança amb tot i amb tothom. Hi ha motius per la desesperança i la crítica, fins i tot ferotge. El sistema social i econòmic està en fallida i, desgraciadament, el comportament de la majoria dels ciutadans no mostra senyals de canvi. En l’anterior article feia la pregunta: què cal fer davant del desastre social que ve? Tots els meus lectors saben el que no ens quedarà més remei a fer. Tal com he dit en els articles precedents, tots sabem el que diuen els científics, els savis, els experts... i que, en part, els polítics manlleven per les seves edulcorades promeses mai acomplertes. La verdadera pregunta és: estem disposats a exigir el compliment d’allò que sabem necessari? La frase d’Orwell “en temps d’engany universal, dir la veritat és un acte revolucionari” es torna de rabiüda actualitat i caldrà recollir les ensenyances del seu temps per no tornar a repetir la desgraciada història. Volen exemples? Fa més de 15 anys que resta en el calaix dels oblits de la Comissió la proposta d’una fiscalitat única per a la CE. La desaparició dels convenients paradisos fiscals, només al servei d’una minoria de la minoria. La proposta que la Unió Europea agrupi realment el conjunt de països del Continent Europeu. El tancament de tots els bancs centrals dels estats en favor del Banc Central Europeu. La pèrdua de sobirania dels estats en favor de la unitat d’acció de la CE i, a canvi, cedir la gestió del dia a dia, al nivell nacional dels territoris, dels municipis, on llengua, cultura, identitat i gestió eficient són garantia d’acceptació i control ciutadà. No caben en aquest diari totes les propostes que els enumeraria i que hom assegura imprescindibles. Un exemple no serveix de res sense una reflexió. Les caixes dels bancs restarien buides sense els estalvis i el circulant de particulars i empreses que deleguen la seva custodia i gestió a l’entitat de “confiança”. La prova és que quan els impositors espantats per les males notícies retiren els seus estalvis, el banc fa fallida. No cal que els expliqui quin benefici obté l’estalviador del seu capital. Avui, en aquest article, no és possible una explicació més acurada, però no oblidin que la porta més ben tancada és aquella que podem deixar oberta.

tracking