Premi a la falsedat

He fet l’esforç d’escoltar el debat d’investidura. Ho he fet amb paciència i santedat infinita. Un debat en què tothom ha posat de manifest les seves condicions per aportar el seu vot a la governabilitat d’Espanya o tot el contrari. Ves a saber. No hi ha dubte que les majories establertes són aigua i oli. Tots els intervinents posaren de manifest la desconfiança en el compliment dels pactes que el president Sánchez ha firmat a tort i a dret. Sembla increïble que tot i la nul·la credibilitat del presidenciable en el compliment d’acords anteriors, inspiri la confiança suficient en els vells i escaldats voluntaris per fer-lo president. Va quedar palès que tots, o quasi, són capaços de dir una cosa i tot el contrari sense més conseqüència que rebre el premi de la púrpura del poder. Tots plegats varen evidenciar que la política es basa en la falsedat, la incoherència i la perversa compravenda en el mercat de la barballa. Les paraules que contindrà el diari de sessions són l’evidència que les lleis són un fastigós xiclet que s’estirarà a conveniència. Aquestes lleis seran interpretades per àrbitres que, des de la seva posició d’impunitat i poder, xiularan les faltes màximes que decidiran el partit, a conveniència de la seva ideologia o, pitjor encara, del seu interès. Els infants no poden ser educats en els principis i els ideals de sempre quan l’escola de la vida els mostra tot el contrari. Els empresaris de la CEOE, la Conferència Episcopal i molts altres han mostrat el rebuig a la Llei d’amnistia i els pactes amb el president Puigdemont. Asseguren que aquest fet provoca inseguretat jurídica. Hom sap que realment la seva preocupació són els impostos que se’ls assegura que hauran de pagar o les obligacions i responsabilitats que hauran de complir. Hom sap que la mala imatge d’Espanya per la inversió forana la provoquen manifestacions on els símbols feixistes, les banderes inconstitucionals, les proclames colpistes i les actituds esperpèntiques són el pa de cada dia. La inseguretat jurídica per a les empreses i ciutadans la provoca la manifestació dels jutges a les portes dels alts tribunals reclamant impunitat i barra lliure. Que li preguntin a l’empresari Sandro Rosell el que li reporta o no seguretat jurídica.