Abandonament culpable

Cada dia apareix un article, una declaració o una notícia que explica la desastrosa situació de la pagesia. De tant en tant, els pagesos exigeixen accions que reverteixin la situació. Ho fan des de la minoria, des de la precarietat, des del maltractament, des de la incomprensió... Fan propostes assenyades en benefici de tothom. I hom sap, també, que les solucions no es materialitzen, pels incompliments electorals, dels pressupostos, de la legislació vigent, dels pactes firmats... Són traïts per aquells que per ideologia, compromís i sentit comú haurien de ser els seus valedors en les tasques de govern. Indigna pensar que aquests no són ineficients per incapacitat, sinó perquè descaradament prefereixen beneficiar aquells que adquireixen i s’aprofiten de la terra des del benefici d’altres activitats. Queden pocs pagesos que treballin la terra. Cada dia són més els tenidors que la fan treballar a una legió d’assalariats arribats d’arreu. Això sí, només en les finques millors, les més grans, les més fàcils de conrear, les més útils pel benefici fàcil, encara que aquest no sigui produir aliments. Indigna encara més saber que aquest mercat està beneficiat per diners públics que haurien de servir per salvar els verdaders pagesos i, de fet, els consumidors. Hom sap que el bosc brut i mal cuidat pren la terra conreada des de fa segles. Hom sap que serà pastura del foc i no d’un beneficiós ramat. Hom sap que els pagesos desapareixen any darrere any en benefici dels mercaders de la terra. Hom sap que els aliments ens encareixen la vida en una doble i criminal especulació en contra de pagesos i consumidors. Només cal comprovar la llista d’empreses agràries sense pagesos i amb molts assalariats, que reben les grans quantitats dels ajuts agroalimentaris i, per altra banda, la llarga llista de pagesos que reben la misèria de les engrunes. Com és possible que amb Governs socialistes a Espanya i Catalunya els milionaris rebin ajuts agraris per enriquir-se i els pagesos només rebin bufetades, paperassa i indignes ajuts per arruïnar-se una mica més a poc a poc? Tots els lectors saben que és així i tristament ho permetem. I molt pitjor encara, som consumidors maltractats a preus abusius de grans superfícies que ho fan realitat.