En temps de guerra

El locus amoenus és el tòpic que representa l’existència d’un lloc imaginari i paradisíac, en el qual regnen l’harmonia i l’equilibri. Els seus habitants han fixat unes normes de convivència basades en la col·laboració, el respecte i la solidaritat entre iguals. Les institucions que haurien de garantir el cel a la terra estan en fallida, convertint el locus amoenus en un infern, ja que com en una obra shakespeariana l’infern està buit. Tots els diables es troben entre nosaltres. Creant mons de ficció el locus amoenus només serveix per als pintors, músics, literats... i també, per als artistes de fer possible l’impossible. Els polítics, però, han pervertit fins i tot això, ja que avui no hi ha ningú que no sàpiga que les garanties dels drets que la democràcia imposa, són esclafats per la realitat del més fort o, fins i tot, el més bèstia, si el país no compta amb gran cosa més que les persones per apropiar-se-les. Molts busquen enfebrats l’or amb la bogeria que mai els deixarà descansar. Uns pocs prefereixen fabricar pics i pales de ferro que vendran a preu d’or i, amassant una fortuna, els permetrà contractar gossos de la guerra, que a foc i ferro els facilitarà apropiar-se no tan sols dels recursos de tots, sinó anorrear els somnis d’una societat que somia ser lliure i en pau. Després de la invasió de Rússia pels exèrcits nazis, Churchill havia de convèncer els Comuns, tot i el seu anticomunisme, de col·laborar sense límit amb Stalin. Diuen que va dir: “Si Hitler envaís l’infern, com a mínim jo hauria de fer una referència favorable al diable.” Ara el president dels Estats Units d’Amèrica és un salvatge per actuar per la força contra un país sobirà. Tan salvatge com ho era el President de Veneçuela al menysprear el resultat electoral imposant el frau amb la repressió, la tortura, la corrupció i la misèria general, excepte a una casta militar i política que es va apropiar de quasi tot. En el despietat Sun Tzu, on l’art de la guerra és l’única ensenyança, s’assegura que coneixent-te i coneixent l’adversari guanyaràs en 100 batalles. Però el problema és que tots llegeixen el mateix llibre, tots estudien a les mateixes acadèmies de guerra i tots fan servir el mateix mètode. El que no fa l’ONU ho imposen les bèsties.