Amb tot el respecte
En la visita del Papa és una frase àmpliament repetida. Jo en canvi no em sento respectat. Entre l’aplaudiment general de la classe política hem escoltat que no està d’acord amb les lleis aprovades sobre l’eutanàsia, l’avortament i una colla de llibertats bàsiques dels nostres temps. No puc imaginar com seria el tracte imposat a les nostres esposes, mares, filles... si fos com el que l’Església catòlica obliga a les esposes de Jesús. El Papa de Roma, com a dirigent de l’Església, disposa de consolats a tots els barris i pobles. També en múltiples institucions que administren ensenyament més enllà de la formació. Serveis socials més enllà de la caritat prestant activitat econòmica, més enllà de l’altruisme que es predica. Una logística pagada per l’erari públic, amb un concordat especial i privilegiat que respon a altres temps i condicions. El conèixer ara i, no quan va passar, que la Conferència episcopal, assenyala tímidament a només i no menys, de mil religiosos abusadors d’infants, em provoca estupefacció. L’ocultació i l’encobriment d’aquests ha estat una evidència. L’abandonament i la injustícia a les víctimes es fa més palesa que mai, quan aquestes han de forçar i suplicar a una societat constitucionalment laica que se’ls procuri reparació. Veient les disfresses i el comportament de la corrua de bisbes, cardenals i clergues en la Sagrada Família, aquesta miserable realitat només és la punta de l’iceberg d’una jerarquia que viu i conviu avui, com en segles enllà. Era patètic veure l’autoanomenada esquerra barallar-se amb empentes i rodolons per un seient a la primera fila de l’espectacle de la submissió. Jo entenc la religió dels meus pares com un patrimoni immens de bons costums i millors comportaments. L’administració d’aquesta religiositat per part de la jerarquia catòlica em produeix la frustració d’aquells que constatem distància estratosfèrica entre la prèdica i els fets. Si jo hagués nascut a l’Iran el meu Déu seria un altre i la jerarquia dels aiatol·làs, en nom seu, m’obligaria per damunt de les llibertats naturals dels nostres temps. L’Església catòlica encara hipoteca la vida dels que volem administrar-nos la nostra religiositat i jo, almenys, demano una tercera casella en la declaració de la renda.
