SEGRE
Silènci

SilènciSEGRE

Creat:

Actualitzat:

Quan es

notícies se succedissen en un tapatge sense fin, autant de relevantes coma d’irrelevantes (aguestes son majoria), totes ath madeish nivèu uniformizador, quan era comunicacion amendrís era sua funcion (era de méter en comun çò que hè comunautat), quan era societat pòstmodèrna viu mès pendenta dera bromèra des hilats sociaus, se mos hè mès dificil demorar en silènci. Eth silènci mos da perspectiva, amplitud, pregonitat, des causes. Cadua aquerís un lòc just. Eth silènci ei creatiu, tranquil e mistic. Transcendís es nòstes pretenudes facultats intellectuaus. Eth silènci aufrís capacitat de suspresa e atencion. Condicion de possibilitat d’ua escota activa e un pensament audaç. En silènci, eth mistèri ei companhia, e mos transcendís infinitament. Ena sua intimitat, mos libère dera lordèra e dera misèria. Mos purifique. Quin tan gran beròi mistèri s’expandís en solèmne paisatge que posqui contemplar ath cap deth Neto, ua dimenjada de seteme, en un dia d’aqueri tan clars, d’ombres que remèrquen eth perfil dera pèth des montanhes enquiath hons des vilatges dera Val d’Aran. Justament, ath cap deth Neto, tan concurrrut, ei dificil de demorar en silènci. Mès, òc mos permet de contier tanta paraula pèga entà saber carar, per miei d’ua fructifèra meditacion, non pas estordida, senon concentrada, pleament dresvelhada, ath costat des auti montanhaires, pr’amor que, ena vida, non podem pas demorar isoladi, pr’amor que çò de contrari deth silènci non ei era soletat. Eth silènci ei aliat dera observacion, dera relacion, dera dubertura a un madeish e ar aute, reflèxe dera bèra creacion e conscient, òc, dera mòrt, coma diderie Schopenhauer, mès tanben “d’èster era natura madeisha, e coma era, etèrna”.

tracking