En el mar de les Antilles
Una serp d’estiu, en tant que polèmica periodística canicular per omplir pàgines de diaris o minuts de noticiaris, o propiciar a internet allò que en diuen clickbaits, en català pescaclics, neologisme adient al tema que avui ens ocupa, per l’al·lusió a la noble feina dels professionals de les –altres– xarxes, si bé en aquest cas una serp marina, potser un d’aquells verinosos hidrofins de la família dels elàpids. Em refereixo a la diatriba (una batalla naval com la de Santiago de Cuba del 3 de juliol de 1898 entre la flota estatunidenca i els vaixells de l’esquadra de l’almirall Cervera, que acabarien tots tocats i enfonsats, però aquí dins d’un vas d’aigua) per la censura d’El meu avi a la cantada de Calella de Palafrugell, arran d’uns draps bruts descoberts fa poc del seu compositor, Ortega Monasterio, que pel segon cognom semblava destinat a conductes moralment irreprotxables, la qual controvèrsia ens aboca un cop més a debatre sobre la distinció entre vida privada i obra de l’artista.
De la lletra de tot un clàssic d’un gènere musical tan autòcton, a pesar de l’origen ultramarí, que lligo en la memòria particular amb el gust, l’aroma i l’ardor estomacal d’un rom cremat, més vulnerable com soc que un torpediner de la Marina Reial Espanyola a finals del XIX vora les costes cubanes a episodis de reflux esofàgic, sempre que fins ara la sentia m’hi grinyolava una frase, per l’excés de demagògia i maniqueisme en ser aplicada a la geopolítica contemporània: “Tingueren la culpa els americans”.
L’antiamericanisme barat de manual propi de determinats sectors ideològics com a diagnosi simplista de tots els problemes del món, amb què em resistia a combregar, entre d’altres raons perquè les pedres de molí, ni que siguin tan sols retòriques, també deuen causar acidesa gàstrica, a més d’una probable dispèpsia al cervell, ara resulta que des de fa uns mesos, d’ençà de l’entronització d’un pirata a la Casa Blanca, preàmbul d’un nou “temps de guerres, de perfídies i traïcions”, comença al meu entendre a estar força justificat, perquè la culpa americana denunciada a l’havanera es revela cada dia més certa i fidedigna, tant si parlem de bombes com d’aranzels o l’atac als drets humans no només als EUA, sinó arreu, inclòs aquest nostre pobre país a la deriva. Doncs, au: yanquis go home i, sobretot, visca Catalunya i visca el Català!
