“¡Ándele!”

Si el rei vol corona, / corona li darem, / que vingui a Barcelona...” i no continuo per por que em denunciï al jutge per apologia del regicidi algun lector de Vox, si tal cosa existeix, que ho dubto, perquè aquesta gent són poc de llegir, sobretot en català, per això pensen com pensen, diuen el que diuen i voten a qui voten, si de cas només tuits contra menes, feministes, ecologistes, wokes, gais, musulmans, catalans i Perrosanxe, però sí que són molt de denunciar.

Així desafiaven el Borbó els seus súbdits barcelonins, aleshores tan republicans i irreverents, cantant pels carrers, als acords de l’himne de Riego, que el passarien per la guillotina. Escapçat o només degollat, com el patró de la parròquia vinaixenca, una advocació una mica gore: sant Joan Degollat. Ai, Salomé, Salomé... i pensar que acomiadaries els teus dies de noia pèrfida, capriciosa i coqueta a Lleida decapitada per una llenca de gel mentre ballaves sobre el Segre glaçat.

A l’AP-2 en terme de Vinaixa, precisament, van trobar la setmana passada 8.800 cerveses mexicanes Corona, més conegudes per Coronitas, que s’acostuma a beure amb un tall de llimona al coll, no pas del consumidor, i encara menys si és de sang blava, sinó de l’ampolla, sostretes d’un camió per uns lladres a qui poc després se’ls punxava un pneumàtic, qui sap si per culpa d’una “piedra en el camino” com la de la ranxera El Rey, i en la impossibilitat de “rodar y rodar, rodar y rodar”, es veien obligats a abandonar-les.

Durant uns dies es va estar especulant sobre el destí de les pale lager coronades, si no n’apareixia l’amo, que al final va resultar ser d’Altea, a la Marina Baixa, cap a on se les enduia, per alegrar les vacances als turistes de Benidorm. Jo hauria preferit que ningú les reclamés i acabessin cedides als veïns de Vinaixa, que segur que n’haurien fet un bon ús, tenint en compte que el 26 de juliol de l’any passat el Nou Bar Sol d’aquell poble ja va organitzar una concorreguda Festa Mariachi, consistent en un sopar a base de nachos amb guacamole, tacos de cochinita o pollastre amb pico-gallo, jalapeños de formatge, enchilada de gambes amb arròs i sorbet de tequila, seguit del concert d’un grup de músics armats de trompetes, guitarrots i barrets d’ala ampla. “Vinaixa, gent de faixa”, s’havia dit sempre. Potser en endavant “gent de charro”, pel vestit típic estil Pancho Villa.