Alcarràs i Vallmanya

La casa del president Francesc Macià a Vallmanya pertany al terme d’Alcarràs, però del casalot al nucli urbà hi ha els 14 km de distància més llargs del món. Un abisme, una cosa gairebé insalvable. La finca i l’edifici viuen al marge del poble i es palpa una mena d’odi atàvic, de rancúnia aviciada, quan certes persones en parlen. Se’ls en fot, la casa dels Macià-Lamarca, i només la perceben com un problema i un munt de runa que si desapareix serà el millor que li passarà a Alcarràs. Li neguen qualsevol rellevància històrica, la defineixen com un raconot d’estiueig on Macià caçava perdius i no perden mai l’ocasió de recordar que no era casa seva, sinó de la família política. S’afanyen sempre per menystenir aquell indret, per llençar-hi una pedra i trencar-hi un vidre més. Però la història és tossuda i bull a sota dels dos dits d’escuma del brou, perquè, per molt que s’hi esforcin, no podran ofegar la transcendència de la finca en la història, no només d’Alcarràs, sinó de Catalunya. Ho ha demostrat el llibre Vallmanya, el paradís perdut de Francesc Macià (2023), publicat per combatre la desinformació propagada per aquestes persones que, mentre trauen pit de la seva ignorància, afirmen que ells són d’allà i què sabran els de fora per opinar. Aquest perfil de gent ja fa dies que fa el ridícul pontificant sobre Vallmanya i del que cal (o no cal) fer-hi. Entre ells, l’alcalde d’Alcarràs, Gerard Companys, de Junts, a qui només preocupa que tot això de salvar la casa no li costi un duro al poble, amb aquella mentalitat de botiguer tan típica d’altres èpoques. Però ha estat negligent i irresponsable no fent-hi les obres d’urgència per evitar que la casa caigui, ja que l’amo –bon altre– tampoc vol fer-les. La llei l’obliga, a l’Ajuntament, tot i que l’alcalde va fent el ploricó dient que no és així. A Twitter ha sortit a defensar-lo l’exalcalde Jordi Janés, també de Junts, que veu millor invertir al cementiri nou i el pavelló –als corredors d’assegurances ja sabem que no els agraden els riscos. Janés és un altre dels que voldrien un erm a Vallmanya i dels que afirmen que els de fora no han d’opinar, però oblida que la casa és un Bé Cultural d’Interès Nacional que pertany a tots els catalans. Potser aniria sent hora que algú de Junts, des de dalt, posés remei al desgavell.