Les pintures i la monja
Les pintures eren al MNAC, a Barcelona, i tothom ho veia bé. Les primeres, les monges de Sixena, que n’eren les propietàries. Però de sobte tot canvia. Algú es desperta i considera que les pintures ja no estan bé al museu i que han de tornar al monestir de Sixena, a qualsevol preu i sigui com sigui. Per què? Perquè estan a Barcelona i no a Saragossa o Osca. Tampoc passaria res si fossin a Madrid. El problema, és clar, és que són a Barcelona. L’inici del litigi canònic per les obres de la Franja el 1997 encén la metxa i tot es precipita el 2014, quan el Govern d’Aragó obre el litigi civil per les pintures murals romàniques de Sixena. Cal lligar-ho tot molt bé, i fan dues coses. La primera, treure’s de la màniga una nova propietària de les pintures, una monja que resideix en un convent de Vitòria i que ningú sap d’on ha sortit. Es diu Virginia Calatayud i, si li preguntes, no sap ubicar Sixena al mapa. Just abans del judici, ves quina casualitat, s’havia convertit en comissària pontifícia de tots els monestirs de l’ordre santjoanista a Espanya. S’erigia, així, en l’hereva de les monges de Sixena i en l’única persona amb capacitat de decisió sobre les pintures. Per què una monja que resava parenostres al País Basc decideix cedir drets al Govern d’Aragó per litigar i es posa en un embolic de nassos amb judicis, exposició mediàtica i merders de tota índole? Què li van prometre? Li van pagar alguna cosa? Algú hauria de posar-hi el nas en tot això. I la segona cosa que van fer, ja al judici i lligada a l’anterior, és declarar nul·la la fusió entre les comunitats de Sixena i Valldoreix del 1971, perquè amb això invalidaven un document fonamental, el contracte que les monges de Valldoreix van signar el 1992 amb la Generalitat en què manifestaven que les pintures havien de quedar-se per sempre al MNAC. I se’n van sortir, perquè la jutgessa aragonesa els va comprar els arguments i va estripar el document. En resum, que això que ara es debat al Suprem forma part d’una conxorxa jurídica fenomenal, molt ben pensada pels advocats aragonesos, que ha comptat amb la necessària col·laboració de la monja Calatayud –Virginia, contigo empezó todo–, l’Església espanyola, el govern aragonès, l’Ajuntament de Vilanova de Sixena i, és clar, els jutges d’Osca que han jutjat el cas.
