Torreciutat
Al Bisbat de Barbastre-Montsó tenen un bon merder muntat al voltant del santuari de Torreciutat, un dels epicentres mundials de l’Opus Dei que rep cada any gairebé 200.000 visitants i que genera un impacte econòmic a l’Aragó de 97 milions d’euros anuals, poca broma.
Tots sabem que a l’Obra són molt amics del peculi, però amb aquests números no m’estranya que un bisbat pobre i escarransit com el de Barbastre-Montsó, que ja van haver d’engrossir geogràficament i econòmica el 1995 amb un centenar de parròquies del Bisbat de Lleida, ara vulgui controlar indirectament una màquina de fer diners amb forma de lloc de peregrinació. No és res nou perquè els bisbats ho han fet des de l’edat mitjana, i casos com el de Sant Jaume de Galícia així ho demostren. Des de Barbastre sembla que volen que el santuari depengui directament de Roma i que l’Opus no talli el bacallà, tot i que altres fonts parlen que el bisbat pretenia inicialment rebre una part del pastís en forma de calés.
Per a la meva sorpresa, en un comunicat emès pel bisbat de Barbastre-Montsó en el marc del conflicte, es parla de la talla romànica que genera la devoció a Torreciutat i que es venerava originalment en una ermita propera al macrosantuari construït per Mossèn Escrivà de Balaguer en haver estat guarit [sic] miraculosament per la imatge. La talla i l’ermita el 1962 van ser cedides a perpetuïtat a una entitat civil anomenada “Desarrollo Social y Cultural, S. A.”, tot i que el bisbat en conserva la propietat, segons ha publicat María José Atienza. Tot plegat és al·lucinant i no recordo res similar en l’àmbit de les talles marianes. Ara, el bisbat barbastrí vol desfer el tracte i reclama al Vaticà que la imatge torni a l’ermita. A veure si a Roma ho tenen tan clar com quan van negar el pa i la sal al Bisbat de Lleida en el litigi canònic per l’art de la Franja, o com quan van maniobrar en favor d’Aragó en el cas Sixena. D’altra banda, fent arqueologia fotogràfica m’adono que l’aspecte actual de la talla de Torreciutat no té res a veure amb el que tenia als anys setanta del segle XX. Primer, van fer-la moreneta, potser per enveja i per equiparar-la amb la nostra; i, després, van folrar-la amb una làmina metàl·lica d’or que va transformar-la de manera barroera. Coses de nous rics sense criteri, però amb fe.
