Caos i fum
Aquests dies, Rodalies de Catalunya ha estat un camp de batalla entre el que prometia Renfe i el que arribava a les estacions. El servei ha estat suspès per incidències greus després de les pluges i accidents com el de Gelida, que va deixar ferits i un mort, i va obligar a tallar les línies mentre s’inspeccionaven les vies per seguretat. Les reaccions oficials han estat una mena de ritual lamentable amb anuncis triomfalistes de reobertura que s’ensorraven en qüestió de minuts; excuses centrifugadores del govern espanyol; i, finalment, cessaments d’alts càrrecs de Rodalies i Adif, que han esdevingut els bocs expiatoris per no haver de tallar caps de dirigents polítics. Mentrestant, els usuaris han viscut un malson continuat amb trens que mai arribaven i una desorganització estructural que no només afectava la logística, sinó l’assumpció honesta de responsabilitats.
Espanya és un estat fallit i grotesc des del 1936, i només fa falta que vinguin a recordar-nos-ho Arturo Pérez-Reverte i Jesús Vigorra amb les jornades que volien organitzar a Sevilla amb el títol 1936: La guerra que todos perdimos. El cicle ha estat aplaçat a la tardor després de pressions i renúncies de ponents per la presència de polítics del PP i Vox i, sobretot, per la percepció de posar els dos bàndols en el mateix sac, mirant de fer veure que tots la vam perdre, aquella guerra. Pérez-Reverte és membre de la Real Academia Española i es pensa que amb una frase cosmètica pot diluir una guerra amb milers de morts. La Guerra Civil no va comportar una derrota simètrica. Van haver-hi uns feixistes que van guanyar-la, van matar gent i van imposar un règim que els va permetre enriquir-se i que els fills i nets encara gaudeixin dels privilegis.
Aquest és el model espanyol, amb trens que no arriben i jornades que muden realitats. Una operadora ferroviària que no garanteix la vida de les persones, i un debat sobre el passat proposat per acadèmics que juguen a prendre’ns el pèl. Espanya és una estafa no només amb infraestructures deficients, sinó amb relats i discursos que volen semblar equànimes mentre amaguen qui va guanyar, qui va perdre i qui va pagar el preu més alt. Aquí tothom estafa, la Renfe, Pérez-Reverte i l’estat espanyol. I nosaltres, mirant-nos el desastre des de l’andana, entre caos i fum.
