SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Algú m’explicava un dia que gaudia llufant-se en públic, i ho feia amb la tranquil·litat de qui sabia gestionar amb normalitat una qüestió que a moltes persones se’ls pot complicar. Expel·lir ventositats davant dels altres requereix experiència, autoensinistrament i presa de decisions. Si partim de la base que expulsar del cos una mescla d’hidrogen, oxigen, nitrogen, diòxid de carboni i metà és un afer complex quan estem envoltats d’éssers humans, deduirem que l’acte sempre implica una tria. Per exemple, haurem de decidir si volem que qui ens acompanya s’assabenti o no per la via acústica. És a dir, determinarem si la nespla surt amb soroll o sense. Aquí serà important calibrar les conseqüències en funció del grau d’intimitat o coneixença amb qui ens acompanya. No ho farem en una entrevista de treball o en una recepció reial, però sí, en canvi, si pretenem dinamitzar una conversa amb amics, la parella o els fills.

La persona que em va fer adonar de la complexitat d’aquests processos xalava quan es petava mentre anava amb tren o metro i estava envoltada de gent. L’experiència de sentir com els altres inhalaven el sofre expulsat pel seu anus l’estimulava i li produïa plaer. I m’ho diferenciava amb convicció de l’eproctofília, una parafília sexual que acostuma a donar-se en homes heterosexuals que frueixen amb els espetecs i flatulències de les dones amb les quals s’alliten. Em parlava d’unes sensacions diferents, menys bàsiques, basades en el delit provocat per la incomoditat, inseguretat i desconfiança generades en persones desconegudes, interessades a saber qui havia estat el porc que havia empestat el vagó. Imaginar, a més, que algú podia ruboritzar-se per la culpa, és a dir, donar per fet que els altres es pensarien que havia estat ell, el satisfeia intensament.

Per la xarxa corre (no vol dir que sigui cert) que al Japó va existir una forma molt japonesa d’entomar situacions d’aquest tipus per part de les dones de l’alta societat, que tenien al seu servei assistents que assumien la culpa de la llufa acabada d’emetre per la senyora i salvaven, així, el seu honor en públic. Aquestes dames sofertes s’anomenaven He-oi Bikuni, que traduït significa “monja a la qual es culpa dels pets”. Això ocorria al període Edo (1603 a 1867). En castellà la broma seria molt fàcil.

tracking