Els refugiats hi són

Continuem immersos en la voràgine d’esdeveniments que envolten tot el que està relacionat amb el referèndum convocat per diumenge vinent, amb una successió de fets que se superen dia a dia. Ahir va tenir lloc una massiva concentració que va deixar petita la plaça de Sant Joan i que es va repetir en diferents poblacions, però la notícia que va fer sonar les campanes va ser la sorprenent prohibició, per part de la Reial Federació Espanyola de Futbol, que el Lleida Esportiu pogués jugar el partit davant de l’Atlètic Saguntí amb la samarreta de la senyera. I mentre esperpents d’aquest calibre ens deixen aclaparats, al món continuen succeint coses i, el que és pitjor, algunes no acaben de succeir. Aquest seria l’escandalós cas de l’arribada de refugiats a Espanya, persones que s’han vist obligats a deixar el seu país, les seues pertinences i, en molts casos, les seues famílies, per salvar-se d’unes guerres inacabables. Aquestes persones, a les quals Europa havia de fer un lloc, segueixen en uns camps de refugiats en unes condicions pràcticament inhumanes, amb l’handicap que el termini acordat pels estats membres de la Unió Europea per a la reubicació i reassentament de 160.000 refugiats en dos anys expira justament demà dimarts.

Malgrat els solemnes compromisos i grandiloqüents comunicats oficials, a banda de les onades de solidaritat que van provocar imatges feridores com el petit Aylan ofegat en una platja, el balanç d’actuacions sobre això és més que descoratjador i Espanya és a la cua d’efectivitat. El Govern central, que es va comprometre a acollir 17.337 persones, n’ha ajudat només 1.980 fins ahir, és a dir, un míser 11,4% de la quota pactada. D’aquestes, 217 han arribat a Catalunya, onze de les quals a Lleida. Oxfam Intermón i altres ONG van denunciar aquesta setmana passada la “falta de voluntat política“ del Govern espanyol per complir els seus compromisos, tenint en compte que altres estats considerats més pobres, com seria el cas de Portugal, han donat asil al 40 per cent de refugiats de la quota a què es van comprometre. Sigui pel que sigui, hem fallat de nou com a societat avançada i 15.354 persones que havien de refer la seua vida amb l’ajuda de l’Estat espanyol continuen subsistint en penoses condicions per a vergonya de tothom.