SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Encara que ja va quedar clar que no hi hauria una llista conjunta de l’independentisme, sí que hi ha una ferma voluntat de les candidatures encapçalades per Puigdemont i Junqueras de subscriure un document conjunt que s’incorporaria als respectius programes electorals i representaria un ideari d’unitat compartida, si no en la captació del vot, almenys sí en els objectius. No està tancat el document, però ha transcendit que inclouria nou punts que començarien per la llibertat per als presos, tant els Jordis com els consellers, i seguiria per l’exigència de responsabilitats per l’1-O, la supressió del 155 i la intervenció de la Generalitat, la defensa de l’escola catalana, el respecte als resultats de les eleccions i la retirada dels recursos d’inconstitucionalitat, contrarestar l’actuació econòmica del Govern central contra Catalunya i l’emplaçament a la Unió Europea perquè defensi els drets dels catalans. Però el més significatiu del document filtrat, i confirmat pels dos partits, són els dos últims punts, que es refereixen a “l’ampliació de la majoria ciutadana partidària que Catalunya pugui exercir el dret a l’autodeterminació”, i a l’últim punt s’aposta per “una negociació bilateral amb l’Estat i amb la Unió Europea per fer possible la plena independència”. El document s’ha conegut al mateix temps que Oriol Junqueras va reclamar en un article que “hem de fer una majoria més sòlida”, i que altres destacats polítics admetessin que no estaven preparats per a la independència, que no hi havia prou estructures d’Estat o que la declaració unilateral era un acte polític i no jurídic. Està bé que es renunciï a la unilateralitat, que ens ha portat a la intervenció de la Generalitat, i també que es ressalti la necessitat d’ampliar les majories, una cosa que alguns ja van advertir després del 27-S encara que van quedar absorbits pels corrents del pensament imperant, però cal lamentar que aquestes reflexions arribin ara, amb la intervenció de la Generalitat, mig Govern a la presó i l’altra meitat, a Brussel·les, i no s’haguessin fet el 26 d’octubre, quan Puigdemont tenia decidit i anunciat convocar eleccions catalanes i va rectificar en qüestió d’hores. Les reflexions que es fan ara també eren vàlides en aquell moment i qui convocava les eleccions era el president de la Generalitat i no Madrid.

tracking