L’hora de la política

Després que l’independentisme hagi revalidat la majoria absoluta a les eleccions convocades per Mariano Rajoy, el Govern central s’hauria de replantejar la seua política en relació amb Catalunya. De moment, el rei Felip VI ha rebaixat el to i en el tradicional discurs nadalenc ha apel·lat a la convivència. I és que els catalans han rebutjat el 155 a les urnes, ja que han ratificat el Govern i el Parlament (amb escassíssimes variacions) que van ser cessat i dissolt, respectivament, amb l’aplicació, per primera vegada en la història de la democràcia, d’aquest polèmic article restrictiu de la Constitució espanyola. Els pèssims resultats del Partit Popular, amb només quatre diputats (i el quart obtingut en temps de descompte, en el recompte del vot exterior) i un 4 per cent dels vots, abunden en aquest sentit. S’imposa fer política, i el més sensat sembla que seria que el Govern espanyol permetés la investidura del president ratificat pels catalans. És a les seues mans, encara que al·legui que la Justícia no depèn d’ell. L’opinió de l’Executiu sempre és escoltada per la Fiscalia, i si aquesta part no demana presó preventiva per a Puigdemont, és molt probable que el jutge del Tribunal Suprem no l’ordeni. És veritat que la decisió última és del jutge, no de la Fiscalia, i que el magistrat, a diferència del fiscal general, no és elegit pel Govern, però el fet que el Ministeri Fiscal no demanés presó el tindria en compte, sens dubte, el Suprem. Encara que altres acusacions, com la del partit Vox, la demanessin, la circumstància que no ho fes la Fiscalia seria un element de vital importància. Si el Govern espanyol no afavoreix la investidura de Puigdemont, la situació que podria donar-se seria inversemblant, ja que el món podria veure com Espanya empresona el president reelegit pels catalans. I hi hauria, fins i tot, una altra possibilitat que encara seria més estrambòtica: que Puigdemont, després de ser cessat i ratificat a les eleccions convocades amb el 155, exercís de president des de Brussel·les per delegació. És molt difícil que la Unió Europea toleri una situació tan insòlita, que es portaria a terme, a més, des de la ciutat que acull les seues institucions. Probablement, aleshores se li acabaria la paciència. Fins ara, no ha fet res, és cert, però és indubtable que pot fer moltes coses. I si no, que l’hi preguntin a Polònia...