La violència i les armes de foc

El nom d’Uvalde, una petita i tranquil·la població de 16.000 habitants al centre de l’estat de Texas, a pocs quilòmetres de la frontera amb Mèxic, es va sumar dimarts a una llarga llista dels horrors que ha deixat la violència amb armes de foc als EUA. Salvador Ramos, un jove de 18 anys d’aquesta mateixa localitat, va irrompre a l’escola de primària Robb minuts abans de les 11.30 (hora local) armat amb una pistola i un rifle d’assalt semiautomàtic i, segons el relat de les autoritats, “va començar a disparar a qui estigués en el seu camí, sense importar si eren nens, mestres o adults”, abans de ser abatut per la policia a l’interior del recinte escolar. El saldo provisional d’aquesta nova matança és de 19 nens i dos adults morts.

El tirador era alumne d’últim any de l’institut de la mateixa localitat, molt pròxim a l’escola de primària atacada, on hi ha escolaritzats al voltant de 500 nens d’entre set i 10 anys, la majoria hispans. El tiroteig massiu a Uvalde és la segona matança més gran en un col·legi dels Estats Units l’última dècada. La més important va ser la massacre a l’escola de primària de Sandy Hook, a Newton (Connecticut), quan un jove de 20 anys va matar 26 persones i es va suïcidar després.

El 2018, en un institut de Parkland (Florida), un antic alumne de 19 anys que havien estat expulsat va matar 17 persones, majoritàriament adolescents. Ara, els laments, els dols públics i els minuts de silenci i les llàgrimes acaparen tots els titulars, però el Partit Republicà dels EUA continua vetant el control de les armes en un país on ja hi ha més pistoles i rifles a les cases que habitants, i només en el que va d’any ja s’han succeït fins a 22 atacs d’aquestes característiques. El lobby de les armes és intocable i els nord-americans tenen el trist honor d’encapçalar el rànquing d’alumnes morts a les aules com a conseqüència atacs indiscriminats de bojos en un dels llocs que més seguretat haurien de donar als seus usuaris: l’escola.

Té tota la raó el president dels Estats Units, Joe Biden, quan diu que és hora de deixar les paraules i actuar. No té cap raó de ser que un dels països amb més recursos democràtics empari constitucionalment la tinença d’armament per a particulars.

Suprem

El canvi de criteri del Suprem per accedir a revisar els indults dels condemnats pel procés vulnera la mateixa doctrina d’aquest tribunal, quan va especificar que els partits polítics no tenen legitimització per recórrer-los, a banda d’endinsar-se en la sospita que alguns dels seus magistrats intenten esmenar, tergiversant les lleis, la voluntat de les urnes representada pel poder polític.