Els preus de l’habitatge i els sous

Els lloguers a Lleida ciutat són un 49,9% més cars ara que fa deu anys. Així ho constaten les dades del departament d’Habitatge, que mostren que el 2014 el preu mitjà a la capital era de 375,19 euros, mentre que l’última xifra publicada, de finals de l’any passat, se situava en els 562,57 euros. Un augment que també s’ha notat en el conjunt de la demarcació, en la qual els arrendaments han passat dels 347,38 euros als 502,85 euros en el mateix període, la qual cosa representa un 44,7% més. Per comarques, l’increment és generalitzat, però destaquen per sobre de la resta l’Alt Urgell i el Pallars Jussà. En la primera, els preus han passat dels 351,99 euros de mitjana de fa 10 anys als 558,85 actuals, un 58,7% més, mentre que al Jussà la pujada és del 52,6%, dels 267,06 als 407,8 €. A l’altre extrem està, curiosament, la Val d’Aran, que registra la menor pujada de les comarques lleidatanes, un 33,2%. El 2015 els seus lloguers eren de 510,84 euros, mentre que ara són de 680,47. El segueix les Garrigues, on l’increment ha estat del 37,8% (dels 309,45 als 426,51 euros actuals). Els agents d’immobiliàries atribueixen aquest increment de preus al fet que Lleida venia d’uns lloguers baixos i s’ha adaptat al preu del mercat i probablement tinguin raó.

Però el problema per a milers de persones, adultes i joves, a banda de les famílies, és que aquest encariment de tot el que estigui relacionat amb l’habitatge, tant d’obra nova, com de segona mà o de lloguer, és que aquests preus no són equiparables als sous que es cobra de mitjana, a Lleida i a la resta de Catalunya. I aquesta desproporció provoca que moltes persones hagin de compartir vivenda o viure en habitacions, que molts joves no puguin independitzar-se fins passats els 30 o els 40 anys i que l’amuntegament i l’okupació estiguin massa generalitzats. Totes les administracions estan intentant posar remei a aquesta falta d’habitatge que l’encareix i sens dubte aquesta ha de ser la prioritat dels propers anys, sense oblidar el poder adquisitiu, és a dir, els sous.

Festa major

Entre tantes guerres (reals, dialèctiques i emocionals), conclaves, falòrnies, finals esportives d’infart, preus de l’habitatge, finals de curs i inscripcions per al vinent, malalties, apagades i inseguretats diverses, no hi ha com fer uns dies de descans per retrobar-nos amb l’essència de la vida: família, amics, conveïns i espais de pobles i ciutats que són un autèntic pulmó d’energia. La festa major que celebren aquests dies Lleida, Alcoletge, Soses i Tàrrega, entre d’altres, és un oasi en el nostre desert quotidià. A gaudir-ne.