Cal replantejar el sistema educatiu

Els resultats de les proves de competències bàsiques dels alumnes de quart d’ESO i de sisè de Primària han estat decebedors, tal com va apuntar fa uns dies la consellera Esther Niubó. La conclusió és que, de mitjana, els que es troben a l’últim curs de l’etapa obligatòria no arriben al mínim fixat en anglès, matemàtiques i ciència i tecnologia, mentre que els que acaben Primària tampoc ho fan en aquesta última assignatura i el superen pels pèls en matemàtiques. Per si fos poc, la puntuació d’aquests últims ha empitjorat respecte a l’any passat en català, matemàtiques i ciències, mentre que la dels primers ha baixat en castellà, anglès i ciències. Aquestes dades certifiquen la mediocritat del sistema educatiu català i constaten que els continus canvis introduïts per l’administració només fan que deteriorar-lo en lloc de millorar-lo. Aquesta és una de les causes que han portat a aquesta situació, però són múltiples i no només depenen del marc normatiu. Amb tota probabilitat, una és el descrèdit en què ha caigut la necessitat d’esforçar-se per aprendre a favor de garantir la felicitat dels nens. Com diu el prestigiós mestre i pedagog Gregorio Luri, sense esforç no hi pot haver aprenentatge, perquè saber llegir i fer operacions matemàtiques bàsiques primer, i aprendre llegint després, requereix que el nen dediqui un cert nivell d’atenció i constància. Actualment, hi ha alumnes que cursen quart o cinquè de Primària en l’expedient dels quals consta que tenen les matemàtiques adaptades de primer o segon. És evident que és impossible que puguin corregir aquest dèficit durant la resta d’aquesta etapa i de l’ESO. No es tracta que calgui fer repetir de forma mecànica els qui no aprovin totes les matèries, sinó d’aplicar mesures per reforçar els seus coneixements en les assignatures en què flaquegen. També cal fer referència a la falta d’implicació de moltes famílies en l’educació dels seus fills o a la falta de recursos per atendre la creixent diversitat de l’alumnat. Davant d’aquesta realitat, és indispensable d’una vegada per sempre que hi hagi un gran pacte educatiu entre les principals forces polítiques per establir les bases d’un marc estable i, alhora, que les seues directrius estiguin consensuades amb els representants de la comunitat educativa, especialment amb els docents i directors de centres, que coneixen de primera mà com és el dia a dia a les aules. No canviar el rumb actual suposarà perpetuar les deficiències i accentuarà les diferències entre els alumnes segons les possibilitats econòmiques de les famílies. La prova del nou que ho corrobora és el pèssim resultat en anglès dels de quart d’ESO, que demostra que Luri també té raó quan diu que l’ensenyament obligatori no garanteix el domini d’aquest idioma i per això les famílies que poden inscriuen els seus fills en acadèmies.