Unes tragèdies inacceptables
Als anys noranta era normal que a les carreteres de Lleida perdessin la vida un centenar de persones en un sol any. Una autèntica barbaritat. Van arribar a ser 120, molt per sobre de les 86 que van morir a la monstruosa riuada de Biescas el 1996. Es van prendre mesures i els resultats són a la vista: en l’actualitat és estrany que siguin més de trenta les persones que moren en un any a les carreteres lleidatanes. I no cal ni dir que aquesta xifra continua sent absolutament inacceptable. Tragèdies com la de diumenge a Soses, en la qual un conductor kamikaze va provocar un sinistre amb dos morts, posen els pèls de punta i obliguen a plantejar-se si aquest tipus de mortalitat és un preu que podem pagar. Des de la Unió Europea fa temps que es va llançar l’objectiu de mortalitat zero. Contra el que podria semblar, no es tracta d’un objectiu utòpic, i heus aquí la dràstica reducció de cent morts anuals a trenta a Lleida a base de mesures com el carnet per punts, l’augment de radars, la millora de les carreteres, la promoció de la renovació del parc mòbil o les campanyes de conscienciació. Òbviament la mortalitat zero és una manera de dir: sempre hi haurà sinistres a causa de temeritats individuals, distraccions, indisposicions de conductors o condicions meteorològiques extremes, però si s’eviten totes les morts evitables per l’administració, el resultat no serà zero però se li assemblarà molt. Cal avançar en el debat sobre si la llibertat de moviments que comporten els vehicles, tan important per al creixement econòmic i la qualitat de vida, justifica tantes tragèdies. També cal plantejar-se si és admissible que es permeti als fabricants de vehicles que fabriquin màquines que poden arribar als 200 quilòmetres per hora quan el límit de velocitat a les carreteres és de 120 quilòmetres per hora, o fins a quin punt cal aplicar de forma radical inversions en un transport públic de qualitat que faci cada vegada menys atractiu l’ús del cotxe particular.
Això és Trump
L’escriptora argentina Leila Guerriero va citar l’altre dia això de Martin Amis: “Quina és l’única preocupació que pot disparar l’ús d’armes nuclears? Les armes nuclears. Quin és el principal blanc de les armes nuclears? Les armes nuclears. Quina és l’única defensa establerta contra les armes nuclears? Les armes nuclears. Com es pot prevenir l’ús d’armes nuclears? Amenaçant d’utilitzar armes nuclears. I així no ens podem treure de sobre les armes nuclears per culpa de les armes nuclears.” Això és Trump. Menys pensions. Menys escoles. Menys hospitals. Menys carreteres de qualitat. Per culpa de les armes de Trump.
