Cal tornar a escriure amb paper i boli
L’anul·lació de places de docents per errors en les adjudicacions és un despropòsit enorme. Afecta ni més ni menys que 57.000 professors i, encara que no es canviaran les destinacions a tots ells en les noves llistes que es donaran a conèixer la setmana que ve, tots hauran d’estar-ne pendents. “Ha estat un error humà”, va dir ahir Educació. Ja ens quedem més tranquils. El despropòsit arriba després que aquesta mateixa conselleria tragués hores de literatura i de ciències a Batxillerat i després fes marxa enrere només parcialment, i després que, amb l’anterior govern, s’haguessin de repetir unes caòtiques oposicions. Són massa coses, sens dubte, i tot i així no és el més greu. El pitjor és que els resultats acadèmics dels nostres alumnes continuen sent molt deficients, i cal fer una vegada per sempre una autocrítica profunda. És evident que el nivell que tenen els alumnes quan entren a la universitat i quan en surten no és en absolut satisfactori. Tenen a veure amb això els continus canvis educatius segons se succeeixen els governs? Sí, però no és prou explicació. Hi té a veure la sobreprotecció de la infància? Sí, però tampoc no és suficient.
Siguem honestos: qui són els professors d’aquests alumnes? Qui són els seus pares? Qui són els responsables dels plans d’estudis? Nosaltres. Entengui’s nosaltres com la generació dels boomers, per dir-ho ràpid. Quan estudiàvem nosaltres hi havia alumnes que arribaven a classe a mig curs sense saber català ni castellà? No. Ara sí, i molts. I després hi ha el problema de la comprensió lectora. Cal ensenyar a llegir i a escriure. Direm més: cal tornar a escriure amb paper i boli a les classes, perquè això relaciona l’escriptura amb el pensament i ajuda a ordenar el cap. S’ho estan plantejant en països nòrdics que han vist que la tecnologia ajuda poc a adquirir el costum de pensar pel nostre compte.
Algunes persones que escrivien fa vuitanta anys deien que si ho feien a màquina no sabien pensar. Escrivien a mà, passaven l’escrit a màquina teclejant amb un sol dit i anaven molt lents. Tant, que tenien més temps per pensar i milloraven el resultat. No sembla un mal pla. Ens falta un reset que ens torni seny i temps.
Montero i Montoro
El mateix dia que els inspectors d’Hisenda deien en roda de premsa que la Hisenda catalana, amb el nou finançament de la ministra Montero, seria un niu de corrupció, just aquell mateix dia es coneixia que l’exministre Montoro, cap d’aquests inspectors durant anys, és investigat per corrupció. Els guionistes de la realitat fan uns guions molt més divertits que els de la ficció.
