Respecte al volant
Deu persones mortes a les carreteres de Lleida en el que va de juliol. Vint des que va començar l’any. És una xifra bestial, inacceptable, impròpia d’un país avançat a ple segle XXI. Dijous informàvem que el Servei Català de Trànsit posava en marxa mesures per mirar de frenar aquesta sagnia i divendres ja es podien llegir cartells a l’autovia A-2 que portaven els comptes d’aquest sinistre degoteig de vides truncades. Nou a la demarcació lleidatana, es precisava. Massa. El missatge, tanmateix, ja no és vàlid. Ahir de matinada va morir l’ocupant d’un vehicle en una sortida de via a l’LV-9225, a Albesa. Una altra. Què està passant? Mai no hi ha solucions simples a problemes complexos, però és evident que cal actuar. Trànsit ha anunciat un reforç de la presència policial en punts estratègics de la xarxa viària lleidatana, més radars, a més dels ja esmentats cartells d’impacte. N’hi ha prou? Segurament no. Segurament cap govern no podrà acabar per si sol amb la sinistralitat a la carretera. Nosaltres som part d’una equació que hauria de tendir a zero. L’entrada en vigor del carnet per punts va reduir dràsticament la mortalitat a les carreteres. La por de perdre aquests preuats punts ens va fer ser més prudents i es va obrar el miracle. Ara que ja sabem que es recuperen amb un curset de poques hores tornem a ser els de sempre al volant. I veiem anuncis en els quals familiars de víctimes reals que ha causat la carretera, com la jove Marta Sòria de les Borges Blanques, tornen a trencar-se de dolor a la pantalla només de recordar el pitjor dia de les seues vides. I hi empatitzem però no sembla que aprenguem la lliçó. Tampoc no ajuda la indulgència social (i també judicial) amb els causants d’accidents mortals, com si per no empunyar una arma no existís un delicte, o no fos prou greu. I ho és. O ho hauria de ser. Que el marcador es pari.
Tan poc vals?
“Tan poc vals que has de pagar? La prostitució existeix perquè tu la pagues.” El 2008 l’ajuntament de Sevilla va interpel·lar amb aquest contundent missatge els clients. Tanques publicitàries estratègicament situades a prop de prostíbuls els recordaven que Pretty Woman era només un conte de fades. Silvia Pérez Freire és autora de la tesi Victimització en el Tràfic sexual: imaginaris i invisibilització, en què alerta que les dones que exerceixen la prostitució es troben entre els grups de persones més vulnerables a la societat. La probabilitat que morin assassinades és de 15 a 20 cops més que altres dones del mateix grup d’edat. L’incendi de Bellpuig va ser un infern dins d’un altre infern.
