Llogar un pis, missió impossible?
Doncs la resposta seria que sí que és una missió, si no impossible, molt difícil a Lleida, segons el reportatge publicat diumenge per aquest diari. El portal Idealista, de referència en el sector immobiliari, oferia la setmana passada a la capital només 82 habitatges de lloguer, xifra que suposa menys d’un deu per cent dels que estan disponibles a la venda. I aquesta tendència ha fet florir un mercat que fins fa pocs anys era pràcticament impensable, tret que es tractés de pisos d’estudiants: el lloguer d’habitacions. En concret, el mateix portal recollia que la setmana passada hi havia 170 habitacles llestos per acollir un nou inquilí i amb uns preus gens barats: només la meitat costaven 300 euros o menys al mes.
Un altre dels canvis en aquest sector, l’objectiu del qual és aprofitar al màxim l’espai dels pisos per aconseguir el rendiment econòmic més gran possible, és que cada vegada més els menjadors es converteixen en una nova habitació, amb la qual cosa el negoci és més redó per als llogaters. A més, els contractes, que antany eren gairebé per tota la vida, ara cada vegada més es renoven mes a mes. Tots aquests canvis responen també a l’evolució de la societat els últims anys.
L’afecció que generacions anteriors tenien als immobles és molt menys intensa i pràcticament cap bé material es considera que ha de durar per tota la vida. A més, bona part dels joves no tenen el poder adquisitiu suficient per embarcar-se amb una hipoteca, per la qual cosa la compra d’un pis és només una utopia en la majoria de casos. Com sempre, són les administracions les que han de corregir les carències, en aquest cas de falta d’oferta de lloguer. Hi ha moltes promeses, com la del president de la Generalitat, Salvador Illa, que fa uns mesos va anunciar que vol dotar el parc públic de 50.000 nous habitatges de lloguer assequible fins a l’any 2030. Però cal que les promeses es comencin a convertir en realitat.
Matar el missatger
Periodistes catalans han convocat una concentració aquesta tarda a la plaça Sant Jaume de Barcelona contra l’“assassinat sistemàtic” de companys a Gaza per part de l’exèrcit israelià. A la protesta s’han adherit comitès d’empresa i professionals, sindicats, entitats, col·legis professionals i mitjans de comunicació catalans, i arriba després de l’assassinat de sis periodistes més diumenge a Gaza durant un bombardeig israelià. Ahir parlàvem de la fam com a arma de guerra, però matar el missatger és una altra manera d’intentar amagar les atrocitats de l’exèrcit israelià... i no ho aconseguirà.
