Política de terra cremada
L’onada de grans incendis sense precedents que afecta el nord-oest d’Espanya ha segat quatre vides, ha arrasat més de 300.000 hectàrees, ha calcinat nombroses cases, granges i altres immobles, ha obligat a desallotjar desenes de milers de persones i ha reduït a cendres paratges naturals de gran valor mediambiental. És un desastre d’una magnitud mai vista a l’Estat a causa del foc. Això fa encara més decebedor que el PP, que governa a Galícia, Extremadura i Castella i Lleó, que són les comunitats més afectades, i el PSOE, que presideix el Govern central, s’hagin involucrat en una nova disputa sobre les responsabilitats de cada administració en lloc de col·laborar sense reserves des del primer moment per fer front als incendis. Un bon governant ha de prioritzar els interessos generals abans que els del seu partit i més si es tracta d’una emergència excepcional com aquesta. I una vegada apagades les flames, ja hi haurà temps per debatre si s’ha fet alguna cosa malament i qui n’és el responsable. Sobre aquest últim punt, està clar que la política de prevenció i extinció dels incendis forestals és una competència autonòmica. Castella i Lleó està governada pel PP des de fa ni més ni menys que 38 anys, concretament des del 1987, i els populars també han dirigit Galícia des del 1982 excepte durant dos parèntesis, un al mandat entre 2005 i 2009 i un altre entre 1987 i 1990. En les dos comunitats s’ha evidenciat que la política de prevenció, si existeix, és ineficient, i que els equips d’extinció són insuficients. Hauria d’haver enviat més mitjans l’Estat? Els van demanar els governs autonòmics? Caldrà analitzar-ho. De tota manera, insistim que aquesta qüestió s’havia d’abordar una vegada completades les tasques d’extinció i no abans, com han fet els dos grans partits. Aquesta crispació constant que fa impossible la cooperació en assumptes que preocupen la majoria dels ciutadans només serveix per afavorir l’ascens de partits com Vox perquè, posats a fer política des de la hipèrbole, un partit ultradretà té tots els trumfos.
Trens que vibren massa
Renfe es va veure obligada a retirar dimarts de la circulació un dels trens Avant entre Lleida i Barcelona a causa de l’excés de vibracions. La companyia va qualificar aquest cas d’excepcional, però fa anys que el col·lectiu d’usuaris habituals es queixa d’aquest problema, que va començar quan hi va haver un canvi dels combois que cobrien aquest servei. Tant Renfe com Adif, l’organisme públic que és titular de les infraestructures ferroviàries, haurien de revisar l’estat de les instal·lacions de la xarxa i del material rodador, perquè hi ha massa incidències.
