Trump posa a prova la democràcia
Donald Trump comença a fer saltar les costures de la democràcia dels EUA quan només porta set mesos del seu segon mandat. Al juny va militaritzar la ciutat de Los Angeles amb el desplegament de 4.000 soldats de la Guàrdia Nacional i centenars de marines i ara ha fet el mateix a Washington. Es tracta de dos ciutats emblemàtiques on governen els demòcrates i el que succeeix a la segona és especialment significatiu, perquè la capital del país està ocupada pel seu propi exèrcit. Trump ha manifestat que està disposat a fer el mateix en altres ciutats regides pels demòcrates, utilitzant el poder presidencial en matèria militar per imposar la seua agenda política i intimidar l’oposició. A Los Angeles va recórrer a aquesta via per apaivagar les crítiques a les deportacions massives d’immigrants i a Washington, per desacreditar les autoritats locals, perquè les xifres sobre la delinqüència desmenteixen el panorama dantesc amb què va justificar aquesta intervenció. Aquesta setmana, la seua deriva autoritària ha anat a més a l’anunciar que pretén imposar la pena de mort a tots els que cometin un crim a la capital. I mentrestant, ha ordenat l’acomiadament d’una governadora de la Reserva Federal, Lisa Cook, un fet insòlit que qüestiona la independència d’aquesta institució, que és la que dirigeix la política monetària i que ha estat objecte de múltiples acusacions del president.
Quan va assumir el poder per primera vegada després de guanyar les eleccions del 2016, nombrosos analistes van pronosticar que tampoc calia preocupar-se gaire, que el sistema polític nord-americà tenia contrapesos que impedien que pogués actuar al seu lliure albir. No obstant, un dels principals va quedar seriosament tocat quan Trump va escorar el Tribunal Suprem cap als posicionaments més conservadors, aprofitant l’oportunitat que li van donar els nomenaments per cobrir dos vacants. I ara, en el seu segon mandat, va literalment a totes. En els seus comentaris, ni tan sols li importa jugar amb la idea que és millor ser un dictador si això serveix perquè els ciutadans estiguin més tranquils. Després de la seua victòria el 2024, també hi va haver analistes que van indicar que el millor era que no podria tornar a repetir el 2028, perquè la Constitució dels EUA impedeix ser president més de vuit anys, i per canviar aquest límit cal comptar amb una majoria de dos terços al Congrés i el Senat, que sembla impossible d’assolir. El que ha succeït fins al moment obliga a ser cauts. Trump ha tornat a ser president malgrat que va recolzar, i fins i tot pot afirmar-se que va instigar, el frustrat cop d’Estat amb l’assalt al Capitoli el gener del 2021. No s’ha de dubtar que ho intentarà i, malgrat que finalment no se surti amb la seua, és possible que el centenari sistema democràtic nord-americà hagi mutat en un règim dictatorial o, com a mínim, autoritari.
