Que tornin els grisos
Devem el titular a l’artista Pepo Curià. El joc de paraules intenta captar l’atenció del lector al portar-li al cap la infausta policia franquista, però no es refereix a aquesta, sinó a les desastroses conseqüències que en la societat actual tot tendeixi a ser blanc o negre i s’hagin perdut de forma alarmant els matisos. Per començar pel principi, podem fer-ho per Descartes. Concretament, per l’inici de les primeres Meditacions del pare del pensament modern. “Fa temps que me n’he adonat”, diu Descartes, “que des dels meus primers anys he rebut diverses opinions falses com si fossin certes, i que el que he fonamentat des d’aleshores sobre principis tan poc segurs sols podia ser molt dubtós i incert”. Salta a la vista que el filòsof va apuntar amb quatre segles d’antelació al gran punt feble de la intel·ligència artificial generativa que està centrant l’atenció del pensament a Occident en l’actualitat. La IA coneix tot el que s’ha publicat, inclòs el que és fals. El problema és que les seues respostes inclouen també dades falses, que colen com a certes si no ho detecta qui la utilitza, cosa que ocorre sovint. Si hi afegim el món en blanc i negre que plantegen les xarxes socials, el risc de perdre la capacitat de pensar pel nostre compte és elevat; i si perdem la capacitat de pensar pel nostre compte, el risc de combregar amb grotesques rodes de molí és absolut.
També ho és el de cometre estupideses, per descomptat: aquí hi ha el ridícul repte viral que ha provocat el tancament de setze piscines aquest estiu a les comarques de Lleida per l’aparició d’excrements humans a l’aigua, amb un últim cas divendres passat a la Seu d’Urgell. Al seu article d’aquell mateix dia en aquest diari, Anna Maria Martí, amb la seua gràcia habitual, donava una visió divertida d’una IA que pot tenir efectes tràgics com els que explicarà diumenge vinent Joan Teixidó al suplement Lectura, també en aquest diari: el cas d’un adolescent dels Estats Units que utilitzava la intel·ligència artificial com a psicòleg i s’ha suïcidat.
No es tracta de ser catastrofistes ni de negar els avantatges de la IA i de les xarxes, que són, en els dos casos, més que evidents. Es tracta de ser conscients dels riscos per intentar limitar-los, tenint en compte sempre que les barbaritats s’han dit en totes les èpoques i en tots els mitjans, de vegades firmades per gent solvent i prestigiosa com Jorge Valdano, que ahir va publicar un article en un diari estatal en el qual afirmava que no només el Reial Madrid no ha estat mai un equip franquista, sinó que l’equip franquista ha estat el Barça, i afegia que els crits de “Franco, Franco, Franco” que es van corejar fa quinze dies al Bernabéu, si es van fer amb humor, tenien gràcia. Moltíssima gràcia, vaja. Gairebé tanta com la que faria que tornessin els grisos.
