Educació per dominar la IA o estar a les seues mans

El president de la Generalitat, Salvador Illa, va assegurar ahir que el Govern “ha fet els deures” perquè el curs comenci bé, i que “ens proposem un camí de millora amb vocació d’excel·lència”. Sobre el primer punt, el cert és que la tornada a les aules no va registrar incidències a Ponent, a part de la protesta dels pares i alumnes de l’escola Mont-roig de Balaguer pel gran retard de les obres d’ampliació del centre. Sobre el segon, queda moltíssim per fer. Illa i la consellera Esther Niubó, com feien els seus antecessors, sempre parlen del sistema educatiu català, malgrat que la realitat és que aquesta generalització encobreix grans diferències, que van molt més enllà de la tipologia de l’alumnat, principalment entre els centres d’Infantil i Primària. Així, hi ha escoles que treballen amb projectes en tots els seus cursos mantenint llibres de text; un altre grup no utilitza llibres; d’altres segueixen una estratègia més tradicional; n’hi ha algunes que ja no s’organitzen estrictament per cursos i cicles, sinó que barregen alumnes de diferents cicles en part de les assignatures, sense que això obeeixi al fet que tinguin pocs nens... Són exemples d’una llista que és bastant més llarga.

A més, els centres públics compten amb un percentatge significatiu de docents substituts i interins que van rotant, de manera que és possible que un pugui estar en el mateix curs en dos o més que apliquen metodologies gairebé contraposades. La conclusió és que actualment hi ha molts camins educatius que acaben confluint en el punt que indicàvem en aquesta secció diumenge: uns pèssims resultats. L’autonomia de centre és necessària, perquè no és el mateix un col·legi d’un barri de Lleida ciutat que un d’un poble petit, ni un institut de la capital i un altre d’un municipi de menys de 5.000 habitants, i la tipologia de les famílies també és diversa dins de les localitats amb més població, especialment a Lleida ciutat. Ara bé, tenint en compte que Educació disposa de les dades de tots, cal suggerir si no seria possible identificar les claus que expliquen per què alguns tenen els millors resultats per anar estenent aquestes bones pràctiques entre els similars a ells, la qual cosa permetria edificar la millora educativa des de fonaments sòlids. I finalment, aprofitant que aquest curs s’han prohibit els mòbils en tot l’ensenyament obligatori, caldria desterrar la idea que gràcies a les noves tecnologies ja no cal que els nens acumulin coneixements, sinó que només cal ensinistrar-los perquè sàpiguen buscar-los utilitzant eines digitals, una teoria que ha calat entre gran part de la ciutadania i dels docents. És el contrari. Una persona amb un bon nivell de coneixements podrà beneficiar-se de la intel·ligència artificial, una altra que no en tingui estarà a les seues mans. La diferència és sideral i molt amenaçadora per al nostre futur.