Serà capaç Sánchez de quadrar el cercle?
Pedro Sánchez ha demostrat ser un supervivent nat. Menys d’un any després de dimitir com a secretari general del PSOE ja tornava a liderar-lo després de renàixer com l’Au Fènix i imposar-se en les eleccions internes a Susana Díaz, que comptava amb el suport de tot l’aparell del partit. Al cap de dotze mesos es va convertir en president del Govern al prosperar la seua moció de censura contra Mariano Rajoy, malgrat que els socialistes només disposaven de 84 diputats, ja que el 2016 havien registrat el seu pitjor resultat des de la restauració de la democràcia. El 2019 va guanyar les eleccions sense majoria absoluta i al no arribar a un acord amb Podem, va caldre esperar a la repetició electoral perquè fos investit. Gairebé tot seguit, el nou Govern va haver d’afrontar la irrupció de la pandèmia de la covid. I en els comicis de 2023 el PSOE va ser superat pel PP, però Sánchez va aconseguir pactar amb totes les formacions d’esquerres i amb Junts per aconseguir ser investit per la mínima. Han passat dos anys, i la situació ha anat a pitjor. D’una banda, Podem va deixar la coalició Sumar i s’ha anat desmarcant d’aquest acord inicial i, de l’altra, Junts està tensant la corda fins a tal punt que sembla difícil que no es trenqui. En els últims mesos ha votat en diverses ocasions el mateix que el PP i Vox per vetar iniciatives estrella del Govern, com la de la jornada laboral de 37,5 hores. La tramitació dels Pressupostos de l’Estat per a l’any que ve determinarà si la legislatura ha quedat definitivament encallada o no. Dijous, l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero es va reunir amb els dirigents de Junts a Suïssa per intentar atansar postures, però els de Puigdemont van deixar caure ahir que “les converses no van bé”. A més, els jutges entorpeixen el punt principal del pacte d’investidura amb aquesta formació, que era la llei d’amnistia. I si al final obté el seu suport, Sánchez haurà d’aconseguir també el dels 5 diputats de Podem. No és impossible, però s’assembla cada vegada més a la quadratura del cercle. Sempre queda l’opció de continuar governant sense pressupostos, el problema és que la seua capacitat d’acció quedarà reduïda al mínim.
El xocant ‘no’ al català
El canceller alemany i dirigents d’altres països, bàsicament de partits de dretes, es resisteixen que l’eusquera, el gallec i el català siguin oficials a la UE, malgrat que hi ha diverses llengües que ho són amb molts menys parlants que aquest últim. Llavors, què impedeix d’ampliar els idiomes oficials, tenint en compte que les noves tecnologies permeten resoldre els suposats problemes que generaria? Cal donar la raó a Salvador Illa quan apunta al PP com un dels responsables del veto.
