Més que una tornada, una resurrecció
Hi ha campions que fan història i n’hi ha d’altres que transcendeixen la seua pròpia llegenda. El pilot de Cervera Marc Márquez pertany a aquest segon grup. La seua no ha estat únicament una carrera esportiva de títols i victòries; ha estat una batalla contra el temps, el dolor i la incertesa. Ahir es va proclamar campió del món per novena vegada. Setè títol en MotoGP, una gesta que l’iguala al llegendari Valentino Rossi. Només un mite com Giacomo Agostini li fa ombra. Però no ha estat un camí de roses. El 2019, quan tot semblava encaminat cap a una hegemonia interminable, va començar un calvari que hauria esborrat del mapa molts. Quatre operacions al braç dret, episodis de diplopia que posaven en perill la seua visió, fractures inesperades, més de cent caigudes i trenta curses perdudes. Un rosari de cops que van convertir el que un dia va ser un nen prodigi en un home obligat a conviure amb la fragilitat. L’extraordinarietat de Márquez no està tan sols en el seu brillant currículum en MotoGP fins al 2019, sinó a haver sabut tornar després de 2.184 dies de buit competitiu. Ningú altre havia tornat a dalt de tot després de tant temps lluny del tron. I aquí és on el triomf al Japó transcendeix l’àmbit merament esportiu. La seua victòria té també un costat humà impossible d’ignorar. Al box, el seu germà Àlex ha estat testimoni proper d’aquesta reconstrucció. Ahir es van fondre en una abraçada a la pista.
El número u i el número dos del món són de Cervera, Déu n’hi do. No és estrany que la capital de la Segarra embogís a primera hora del matí per celebrar el títol. També hi va haver llàgrimes. El record del seu avi Ramon, ja mort, va fer plorar el nou vegades campió del món. “Deixa-ho”, li va recomanar. No valia la pena patir tant. Però el seu net va seguir. “Vinc de l’infern, i ara estic en pau amb mi mateix”, va dir. I aquesta frase resumeix el viatge. Márquez no vol ancorar-se en el dolor passat, prefereix mirar al davant, disfrutar el que ha assolit i tornar a sentir-se complet. Aquest de Marc Márquez no és un campionat més. És la victòria més difícil de la seua vida. I és, també, la prova que en l’esport, com en la vida, els veritables gegants no són els que mai cauen, sinó els que tornen a aixecar-se quan tots creien que ja no podrien.
El parc de mai acabar
Els Bombers Voluntaris de Seròs tornen a estar a la corda fluixa. L’ajuntament no sap si renovarà la cessió del magatzem on estan ubicats des del 2022 i, malgrat que la Generalitat assegura que les obres del nou parc començaran aquesta tardor, encara no hi ha data fixada. Fa massa anys que dura aquest conflicte i es tracta d’un servei essencial.
